Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
El que cal saber de la reacció de rebuig a l’empelt o a l’òrgan trasplantat
Patologia humana
S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o l’òrgan trasplantat la resposta que desenvolupa el sistema immunitari d’un individu receptor de teixits procedents d’un altre individu Les llistes d’espera per al trasplantament d’òrgans tenen per finalitat aconseguir que els provinents de cadàvers puguin ésser implantats a les persones que presentin el màxim grau d’histocompatibilitat, per tal d’atenuar la possible reacció de rebuig És molt important de potenciar la donació d’òrgans, ja que d’aquesta manera cada aspirant tindrà més possibilitats d’aconseguir l’òrgan més idoni per al seu…
valor
Música
Interval de temps comprès entre els atacs de dos sons successius.
Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a dir, el…
estructura
Música
Conjunt d’elements interdependents en què cadascun d’ells es defineix per les relacions que estableix amb la resta.
Els membres d’una estructura estan, doncs, internament vinculats i dependran els uns dels altres, per la qual cosa cada membre és conseqüència i, a la vegada, causa dels altres En aquest sentit, una peça musical és també una estructura En efecte, el punt culminant de la peça es determina en relació amb el conjunt d’aquesta, ja que la mateixa sonoritat considerada com a culminant en una obra pot no ser-ho en una altra el caràcter reexpositiu de la part A en una forma ternària A-B-A dependrà de la seva posició en el conjunt de la peça i no d’alguna característica interna finalment, la presència…
El cal saber de la luxació congènita de maluc
Patologia humana
La luxació congènita de maluc consisteix en un desplaçament dels ossos que formen aquesta articulació com a conseqüència d’alteracions esdevingudes durant la gestació o en el moment del part De vegades hi ha una malformació anatòmica present des del naixement, però la luxació es manifesta més endavant, sobretot quan l’infant comença a caminar Sovint la luxació de maluc és diagnosticada en l’examen mèdic postnatal, de manera que es pot solucionar amb un tractament senzill i breu En aquests casos, l’infant no tindrà dificultat a caminar Com més es triga a diagnosticar l’alteració,…
Els cromosomes
Genètica
Mentre una cèllula no es troba en procés de divisió, el ADN component de la cromatina nuclear es disposa d’una manera poc específica, més o menys enrotllada sobre de si mateixa, ja que es manté en íntima relació amb els altres elements que participen de la seva activitat Tanmateix, en el moment de la duplicació cellular, la cromatina es condensa i constitueix unes estructures amb forma de bastonets, anomenats cromosomes Absolutament totes les cèllules de l’ésser humà —llevat dels gàmetes o cèllules reproductores espermatozoides i òvuls— disposen de 46 cromosomes Cada cromosoma es compon…
Desenvolupament físic de l’infant
Després d’haver recuperat la pèrdua de pes que es produeix normalment a partir del naixement, cap al final del període neonatal ja s’hi estableix un ritme d’increment de pes regular Generalment, l’infant d’un mes sol pesar uns 500 g més que en el moment del naixement, amb les diferències individuals normals També s’incrementa proporcionalment la talla, i sol ésser d’uns 3 cm més que en néixer Durant l’època d’alletament, l’augment de talla i de pes se sol produir de manera contínua i uniforme Tal com s’indica en l’article sobre controls de salut, hi ha una gran variabilitat individual pel que…
coda
Música
Secció o passatge de caràcter conclusiu que s’afegeix al final d’una peça amb l’objectiu de reforçar la sensació d’acabament.
La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció…
Els darrers preparatius per al part
Durant els cursos d’educació maternal es concreten tots els detalls per a la preparació del part perquè la parella estigui ben informada sobre la situació en què es trobarà, i la pugui afrontar sense incertesa És convenient que la parella efectuï una visita al centre sanitari on tindrà lloc el part per tal que conegui la sala de parts, els aparells que hi ha i que de vegades cal utilitzar, com també l’entorn del centre en general, per tal que en el moment del part l’ambient li sigui familiar i li proporcioni una sensació de confiança A la fi de l’embaràs, preferentment a partir…
La preparació dels ous
Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la vitamina B8 o…
Eficàcia i utilitat de la diagnosi prenatal
Les tècniques de diagnosi prenatal han progressat molt els últims anys i permeten la detecció de la majoria dels defectes congènits, però l’eficàcia varia segons quin sigui el defecte Globalment, durant l’embaràs es poden diagnosticar el 80% dels defectes congènits, és a dir, les anomalies que tindrà el fetus si l’embaràs arriba al seu termini Així, les malalties cromosòmiques, com per exemple la síndrome de Down, es poden diagnosticar, teòricament, en un 100% dels casos, i les malformacions, com ara la hidrocefàlia, en un 90% Tanmateix, pel que fa a les malalties genètiques, l’…