Després d’haver recuperat la pèrdua de pes que es produeix normalment a partir del naixement, cap al final del període neonatal ja s’hi estableix un ritme d’increment de pes regular. Generalment, l’infant d’un mes sol pesar uns 500 g més que en el moment del naixement, amb les diferències individuals normals. També s’incrementa proporcionalment la talla, i sol ésser d’uns 3 cm més que en néixer.
Durant l’època d’alletament, l’augment de talla i de pes se sol produir de manera contínua i uniforme. Tal com s’indica en l’article sobre controls de salut, hi ha una gran variabilitat individual pel que fa al pes i la talla dels nens, però es disposa de dades estadístiques sobre els valors que solen tenir a cada edat. Generalment, el pes en néixer es duplica en arribar als 5 mesos d’edat i es triplica als 12 mesos. La talla sol augmentar uns 15 cm durant el primer semestre de vida i uns altres 7 durant el segon.
Després de l’etapa de la lactància, l’augment de pes i de talla ja no sol ésser tan regular com fins aleshores. És comú que, en determinades etapes, un dels paràmetres, o ambdós, augmentin ben poc, mentre que en d’altres s’acceleren. Així, entre el segon i el quart any de vida, hi sol augmentar més el pes que no la talla. Posteriorment, entre els 5 i els 7 anys, és normal que s’acceleri l’increment de la talla i es produeixi un ràpid creixement, "l’estirada". Des d’aleshores fins a la pubertat torna a augmentar més el pes que la talla. Per norma general, en arribar a la pubertat es produeix de nou un creixement accelerat de la talla, que té com a resultat una altra "estirada". Posteriorment, es produeix un increment lent de pes i talla, fins que el cos assoleix les característiques que tindrà durant l’edat adulta.