Resultats de la cerca

Documentada des de l’any 1077 Quan la vila de Ribesaltes fou fortificada el 1172, els habitants foren agrupats al seu voltant Això feu que esdevingués la parròquia de la població, en detriment de Sant Andreu de Ribesaltes, de la qual manllevà l’advocació actual Fou reconstruïda entre els anys 1657-69

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…

Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les ruïnes del vilar…

Situació L'església de Sant Andreu d'Andorra la Vella actualment es troba ubicada dins una urbanització Tot i que sovint ha estat qüestionat el seu origen romànic, conserva una planta típicament romànica, amb un absis semicircular a llevant i la porta d’entrada a migjorn JM Ubach La capella de Sant Andreu d’Andorra la Vella és emplaçada dins una urbanització que porta el mateix nom Situació x 1°31′45” — y 42°30′30” Per a arribar-hi cal desviar-se de l’avinguda de Meritxell, després de l’aparcament comunal que hi ha en direcció a França, pel carrer del bisbe-príncep Iglesias, el carrer de la…

Situació Església reconstruïda al segle XVIII sobre els antics murs romànics, visibles exteriorment sobretot al costat de migdia J Moner El poble de Parets d’Empordà comprèn dos nuclis minúsculs agrupats anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix, i algunes masies disperses en terres suaument ondulades que limiten pel nord el Fluvià L’església parroquial de Santa Llogaia centra el lloc de Parets de Baix Parets de Dalt és a uns 500 m vers el nord-oest Mapa L39-12296 Situació 31TDG902687 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles a Bàscara on enllaça amb la N-II El veïnat de Parets…

Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon…

Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X Com a prova d’això, hom pot adduir un parell…

El semen o esperma és el líquid exterioritzat en l’ejaculació que conté els espermatozoides elaborats als testicles i les secrecions de les glàndules sexuals annexes, com la pròstata i les vesícules seminals La part essencial del semen és el seu contingut en espermatozoides, elaborats als testicles amb el procés d’espermatogènesi Aquest procés té lloc en l’epiteli dels túbuls seminífers durant tota la vida sexual activa S’inicia durant la pubertat, cap als tretze anys, a causa de l’estímul de les hormones secretades per la glàndula hipòfisi La formació dels espermatozoides s’inicia a partir…

Situació Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell ECSA - JL Valls Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria La primitiva parròquia de Sant Andreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 21” N - Long 2° 51’ 33,6” E Ribesaltes és 6 km al nord de Perpinyà, per la carretera D-117 PP Història Ribesaltes és esmentat per primera vegada l’any 923 —o 930— dins…