Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Vegetarianisme
El vegetarianisme és un corrent d’alimentació alternativa que postula, com a principi dietètic bàsic, el refús de la carn i fins i tot del peix, com a aliment Parallelament, se sol recomanar la supressió dels cereals refinats i del sucre blanc i substituir-los per cereals integrals i sucre morè l’abstenció en el consum d’aliments processats tecnològicament, d’additius químics alimentaris i de begudes alcohòliques, i la realització de menjars senzills i poc abundosos En general, els aliments bàsics dels règims vegetarians són cereals integrals, llegums, verdures i hortalisses, fruites, fruites…
Alimentació sana en la vellesa
Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…
Els grups d’aliments
Per a facilitar la confecció d’un pla d’alimentació que respecti les consideracions teòriques esmentades abans, és convenient de classificar els aliments, segons llurs característiques nutritives més rellevants, en una sèrie de grups D’aquesta manera, a grans trets, en lloc de tenir en compte els innombrables aliments de manera particular, hom pot presumir que si cada dia es consumeix una determinada quantitat d’aliments que pertanyen a cada un d’aquests grups, queda garantida una aportació nutritiva completa i equilibrada La principal utilitat de basar-se en uns pocs grups d’aliments amb…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…