Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…
Somatotropina (STH) o hormona del creixement (GH)
Fisiologia humana
La somatotropina , o STH , denominada hormona del creixement , o HC , també coneguda com GH per les inicials de la seva denominació anglesa growth hormone , correspon a una proteïna secretada per la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi Es tracta d’una hormona que actua sobre tot l’organisme, amb una acció anabòlica, és a dir, afavoridora de la formació de teixits Així, entre altres accions, facilita el transport dels aminoàcids a l’interior de la cèllula, perquè es puguin incorporar a les proteïnes, alhora que mobilitza els àcids grassos dels dipòsits de greix i redueix la síntesi dels lípids,…
El que cal saber de l’anorgàsmia
És anomenada anorgàsmia la disfunció sexual femenina caracteritzada per una inhibició recurrent i persistent del desencadenament de l’orgasme, que es manifesta per un retard notori o per l’absència total d’aquest després d’una fase d’excitació normal i sempre que es tingui una activitat sexual adequada Aquesta disfunció sexual s’anomena popularment "frigidesa", però cal evitar aquesta denominació perquè és equívoca suggereix que la dona és freda en matèria sexual, quan el cert és que pot tenir un alt grau d’impuls sexual malgrat l’absència d’orgasmes Hi ha dones a qui l’absència d’orgasmes no…
Mecanismes de defensa orgànica
Patologia humana
L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…
Sistema immunitari
S’anomena sistema immunitari , o impròpiament immunològic el conjunt format per un ampli grup d’elements orgànics —diversos tipus de teixits, cèllules i molècules proteiques presents a la sang— que a través de nombrosos mecanismes constitueixen la defensa de l’organisme contra elements estranys potencialment perillosos, fonamentalment els microorganismes Per tant, també és anomenat sistema de defensa orgànica De fet, encara que no puguem observar-ho directament, i fins i tot sense que en siguem conscients, estem desenvolupant una lluita constant per la nostra supervivència davant de multitud…
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
Hèrnia crural
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic localitzat a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors on se situen diversos elements, com ara els vasos sanguinis femorals, abans de passar des de la pelvis fins a les extremitats inferiors L’hèrnia crural, que gairebé sempre afecta persones de sexe femení, sol ésser asimptomàtica Tanmateix, però, per a evitar l’aparició de complicacions posteriors —com ara l’estrangulació o la compressió dels teixits…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació de la…
La crisi del pairalisme
Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…
Identitats col·lectives i aspiracions autonomistes
El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…