La somatotropina, o STH, denominada hormona del creixement, o HC, també coneguda com GH (per les inicials de la seva denominació anglesa: growth hormone), correspon a una proteïna secretada per la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi. Es tracta d’una hormona que actua sobre tot l’organisme, amb una acció anabòlica, és a dir, afavoridora de la formació de teixits. Així, entre altres accions, facilita el transport dels aminoàcids a l’interior de la cèl·lula, perquè es puguin incorporar a les proteïnes, alhora que mobilitza els àcids grassos dels dipòsits de greix i redueix la síntesi dels lípids, a fi de procurar material energètic apte per a ésser emprat en la construcció dels teixits. En la regió renal actua afavorint la retenció i l’acumulació corporal de diversos elements, com calci, fòsfor, potassi, sodi i nitrogen.
L’acció de l’hormona es duu a terme a través d’altres pèptids anomenats somatomedines, que són elaborats al fetge sota la influència de la STH. L’acció de les somatomedines, anomenades també factor de sulfatació, se centra als ossos, i n’afavoreix el creixement; a causa d’això, la STH influeix decisivament en l’estatura de la persona. A més, les somatomedines tenen una acció antiinsulínica, ja que tendeixen a provocar hiperglucèmia.
La somatotropina, que té una vida mitjana molt curta, se secreta en forma de polsos intermitents durant tota la vida, però sovint és més alta durant la infància i l’adolescència, l’època de major creixement corporal. En realitat, la secreció hipofisial de STH és regulada per Thipotàlem, que l’estimula a través de la GRH i la inhibeix a través de la GIH. Alhora, sobre Thipotàlem influeixen diversos factors que determinen una major producció de GRH, la qual, per la seva part, provoca un increment en l’elaboració de STH. Entre els diversos factors que produeixen aquest efecte, destaca la hipoglucèmia, perquè, davant uns nivells sanguinis de glucosa baixos, incrementa la producció de STH. Molts altres factors actuen a través de les seves influències hipotalàmiques: la son, l’estrès, el glucagó, algunes proteïnes, el dejuni, l’exercici físic i diversos estímuls, com el soroll estrident o la por, que tant poden provocar una descàrrega de STH com poden inhibir-la. Els factors psicològics són tan importants, que s’ha pogut comprovar que els infants que viuen en àmbits mancats d’afecte assoleixen una estatura final inferior a la que els correspondria per raça, sexe i antecedents familiars.