- És anomenada anorgàsmia la disfunció sexual femenina caracteritzada per una inhibició recurrent i persistent del desencadenament de l’orgasme, que es manifesta per un retard notori o per l’absència total d’aquest després d’una fase d’excitació normal i sempre que es tingui una activitat sexual adequada.
- Aquesta disfunció sexual s’anomena popularment "frigidesa", però cal evitar aquesta denominació perquè és equívoca: suggereix que la dona és freda en matèria sexual, quan el cert és que pot tenir un alt grau d’impuls sexual malgrat l’absència d’orgasmes.
- Hi ha dones a qui l’absència d’orgasmes no les angoixa, per motius personals, per la qual cosa l’anorgàsmia només es considera una veritable disfunció quan provoca insatisfacció.
- L’orgasme correspon al fenomen que apareix en el clímax sexual, en la tercera fase de la resposta sexual: diversos músculs pelvians es contrauen rítmicament, mentre s’experimenta una intensa sensació de plaer. Sempre es tracta de la mateixa resposta, independentment de l’estímul que es necessiti per a desencadenar-la o de la pràctica sexual que la provoqui: per això, no s’ha de diferenciar entre "orgasme vaginal" i "orgasme clitoridi".
- Moltes dones només arriben a l’orgasme per mitjà del fregament directe del clítoris, sia durant el coit o bé com a pràctica específica. En aquests casos no s’ha de parlar d’anorgàsmia, ja que es tracta d’una situació que es considera dins de la normalitat.
- Si per tal d’aconseguir l’orgasme la dona necessita una estimulació particular, convé que ensenyi a la seva parella la manera de fer-ho, sobretot si es té en compte que hi ha un gran desconeixement per part dels homes sobre l’anatomia genital i la fisiologia de la resposta sexual femenina.
- De vegades, l’anorgàsmia correspon a un efecte secundari d’algun medicament, ja que diversos fàrmacs poden interferir el reflex orgàsmic; per això, si hi ha una coincidència entre l’administració d’un determinat tractament i l’aparició de la disfunció, convé consultar el metge si és degut a una relació causant.
- La major part de les vegades l’anorgàsmia és d’origen psicològic depenent de factors intrapsíquics derivats d’una educació rígida en matèria de sexualitat. La teràpia sexual pot ésser útil en aquests casos, afavorint per mitjà de la psicoteràpia i la realització d’exercicis sexuals que la dona aprengui a relaxar-se i a solucionar els conflictes que causen la disfunció.