Resultats de la cerca

El despreniment de retina és una separació entre les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la neural, que normalment es troben adossades Quan s’esdevé el despreniment de retina, es presenta sobtadament una pèrdua de visió, que en un principi pot afectar només una part del camp visual, però que en evolucionar ocasiona una ceguesa completa Abans que es produeixi un despreniment, hi solen haver símptomes visuals, com la visió de punts negres en el camp visual i fotòpsies, és a dir, reflexos lluminosos que semblen espurnes En el moment en què s’esdevé el despreniment, sembla…

És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia de transmissió sexual…

Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre…

Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…

Tipus i complicacions Segons les característiques del traumatisme i de l’objecte lesionant, poden produir-se diferents tipus de ferides Les ferides més freqüents, i també les menys greus, són les erosions , caracteritzades pel despreniment de les capes superficials de la pell, que deixa al descobert vasos sanguinis de calibre petit, i com a conseqüència produeix una lleu hemorràgia capillar Aquesta mena de ferides, que es coneixen amb el nom de pelades o rascades , són produïdes sovint a conseqüència de caigudes accidentals, i es localitzen sobretot en les zones més prominents del cos, com…

Definició Les candidiasis cutànio-mucoses, també anomenades moniliasis, són infeccions de la pell o de les mucoses degudes a fongs microscòpics del gènere Candida, que afecten predominantment les zones humides del cos i provoquen manifestacions molt diverses segons la localització Causes i incidència La candidiasi és causada per fongs microscòpics del gènere Candida, en general per l’espècie Candida al bicans Aquest fong es troba habitualment en la superfície de les mucoses, a l’interior del tub digestiu i a la vagina, sense causar molèsties Això no…

Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…

L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…

Les malalties de l’aparell visual es poden manifestar sobretot a través dels símptomes , és a dir, alteracions subjectives que corresponen a trastorns d’un sistema sensorial, d’entre els quals destaquen la fotofòbia o rebuig de la claror, les taques visuals, la percepció d’aurèoles de colors, la visió doble, la visió borrosa o la ceguesa De vegades, però, es manifesten amb signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser observades per altres persones, d’entre els quals cal destacar l’envermelliment ocular Fotofòbia És anomenada fotofòbia una situació anormal d’intolerància a la…

Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…