Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Tabaquisme, problema sanitari
L’hàbit de fumar tabac és considerat per les autoritats i organitzacions sanitàries un dels problemes sanitaris més greus en els països desenvolupats Per als habitants d’aquests països, el tabaquisme és la principal causa de malaltia i de mort prematura que pot ésser evitada Tant és així, que el lema escollit per l’Organització Mundial de la Salut OMS per al Dia Mundial de la Salut de l’any 1980 dedicat a la lluita contra el tabaquisme fou "Tabac o Salut vostè tria" Segons l’OMS, l’hàbit de fumar ocasiona el 90% de tots els casos de càncer broncopulmonar, el 75% de les bronquitis cròniques i…
Malalties infeccioses
Patologia humana
Durant segles i segles, les malalties infeccioses —és a dir, els nombrosos i diversos trastorns orgànics causats per una enorme varietat d’agents infecciosos i paràsits de l’home— han estat responsables de la major part de les morts prematures dels éssers humans I, lamentablement, continuen essent-ho en les poblacions d’extenses àrees del planeta que corresponen a societats no desenvolupades En canvi, en el nostre medi, diverses circumstàncies han contribuït a la disminució de la perillositat d’aquesta mena de malalties que, en conjunt, han deixat d’ésser tan terribles com temps enrere la…
Sistemes d’assistència mèdica urgent
Per bé que davant d’una urgència mèdica són fonamentals els primers auxilis prestats per qui es trobi en presència dels fets, una de les principals funcions del socorrista és sollicitar l’assistència sanitària adient per a resoldre eficaçment la situació I per tal que una urgència mèdica pugui ésser solucionada de la manera més eficaç, és convenient que cada cas sigui atès pel sistema d’assistència mèdica més adequat segons quina sigui la gravetat de la situació Per això, és molt important que quan es presenta una urgència mèdica no es recorri a qualsevol servei sanitari, sinó que s’utilitzin…
Planificació familiar. Anticoncepció i control de la natalitat
Definició En un sentit ampli, hom parla de planificació familiar fent referència al conjunt de mesures que pot adoptar una parella per a intentar tenir el nombre de fills que ambdós membres considerin adequat i de manera que la gestació i el naixement de cadascun d’ells es produeixi quan ho considerin oportú Aquest concepte inclou, per tant, les mesures adreçades a limitar els embarassos i els naixements i les adreçades al fet que les parelles amb problemes d’esterilitat puguin tenir fills Tanmateix, en molts casos el terme planificació familiar se sol utilitzar per a fer referència únicament…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Silicosi
Patologia humana
Definició La silicosi és una malaltia caracteritzada pel dipòsit de partícules de sílice als pulmons, la qual cosa origina la formació de nòduls i condueix a una fibrosi pulmonar que genera una insuficiència respiratòria Aquesta malaltia correspon al grup d’alteracions anomenades pneumoconiosis , degudes al dipòsit de pols inorgànica inhalada al teixit pulmonar, de les quals la silicosi i l’asbestosi són les més freqüents A més, com que habitualment la inhalació de la pols s’esdevé en l’ambient professional, s’inclou entre les malalties pulmonars professionals per inhalació , un grup de…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
Jeroni F. Granell i Manresa, de l'arquitectura al vitrall
L’arquitectura modernista està definida pels estils personals com els d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, els quals marquen un dels períodes més brillants de l’art català Però parallelament a aquests arquitectes tan reconeguts, van treballar molts altres artistes, que amb les seves obres van collaborar a l’expansió i la consolidació del moviment modernista a Catalunya Aquests és el cas de l’arquitecte Jeroni F Granell i Manresa, un artista d’un estil molt personal i amb una extensa obra El podem considerar un dels arquitectes més originals dins el Modernisme…
El modernisme a Terrassa i la seva escola de paisatge
Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…
Cloenda: dos itineraris modernistes
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…