Resultats de la cerca

És un símptoma comú a moltes malalties i, per ell mateix, té poc valor diagnòstic Els mecanismes que la produeixen no són encara ben coneguts Normalment l’acte de menjar és regulat per un centre de la gana i un centre de la sacietat , situats a l’hipotàlem, els quals poden rebre moltes influències per diferents estats patològics també és possible que aquests centres siguin influïts per alteracions en el metabolisme de la serotonina, un neurotransmissor cerebral L’anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives hepatitis, càncer d’estómac, etc i extradigestives…

Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no aprofitar…

Definició Es considera un trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent en els hàbits alimentaris en el sentit que hom ingereix una quantitat excessiva d’aliments o, al contrari, molt poca, amb relació a les necessitats personals, o bé es consumeixen productes que no són considerats aliments L’alimentació és indispensable per a cobrir les necessitats energètiques i el manteniment de l’entramat estructural de l’organisme Des d’un punt de vista neurofisiològic, la conducta alimentària és regulada per l’ hipotàlem , on hi ha un centre de la fam i un altre de la sacietat…

Es considera trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent dels hàbits alimentaris, bé deguda a un excés o a una deficiència en el consum d’aliments o bé al fet que es consumeixen productes no considerats aliments Els més importants són l’anorèxia, que es manifesta amb un rebuig del menjar i la manca de fam, i la bulímia, que consisteix bàsicament en un excés de fam que desenvolupa un augment de pes progressiu i obesitat De vegades els trastorns de la conducta alimentària són deguts a d’altres malalties orgàniques o psiquiàtriques, però en molts casos són…

La carència afectiva prolongada es manifesta en l’infant de primer en una disminució de l’interès i, posteriorment, en apatia, anorèxia, retard psicomotor i diversos trastorns de caràcter

Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció

Hom l’ha relacionat amb deficiències nutricionals, infeccions i toxines de microorganismes presents en la dieta de les zones afectades La mucosa de l’intestí prim presenta alteracions estructurals típiques els símptomes més rellevants són anorèxia, diarrea, aprimament, anèmia, trastorns diversos de la nutrició i distenció abdominal

Pot presentar-se en antics toxicòmans que usen les amfetamines com a substitutiu o bé en persones que amb les amfetamines es possibiliten per a esforços físics o intellectuals més fàcils i prolongats Caracteritzada per insomni, agitació psicomotora, confusió, onirisme i alteració de l’estat general aflaquiment, anorèxia, sequedat de boca, taquicàrdia Poden arribar a donar quadres de tipus esquizofrenoide

La intoxicació lleugera es manifesta per anorèxia, nàusees, vòmits, restrenyiment i pèrdua de l’interès sexual En la intoxicació més intensa es presenta dilatació pupillar midriasi, cianosi i collapse circulatori la causa immediata de mort és la depressió del centre respiratori, amb l’asfíxia consegüent Per al tractament hom utilitza la n -alilnormorfina, que és un antídot específic per a l’opi i per als analgèsics sintètics derivats d’aquesta droga