- Es considera trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent dels hàbits alimentaris, bé deguda a un excés o a una deficiència en el consum d’aliments o bé al fet que es consumeixen productes no considerats aliments. Els més importants són l’anorèxia, que es manifesta amb un rebuig del menjar i la manca de fam, i la bulímia, que consisteix bàsicament en un excés de fam que desenvolupa un augment de pes progressiu i obesitat.
- De vegades els trastorns de la conducta alimentària són deguts a d’altres malalties orgàniques o psiquiàtriques, però en molts casos són ocasionades per factors de tipus social i psicològic, com ara la manca de control dels estats d’ansietat, que es manifesta amb una necessitat de consumir aliments a l’excés, o el rebuig del menjar com a expressió de protesta contra el medi ambient.
- Un trastorn de la conducta alimentària especialment important per la gravetat que presenta és l’anorèxia nerviosa, és a dir, una conducta persistent d’autorestricció alimentària i de rebuig del menjar ocasionada pel pànic de l’obesitat i el consegüent desig irrefrenable d’aprimar-se. Aquest trastorn sol afectar dones d’entre 10 anys i 30 que, sovint, malgrat que són objectivament primes, se senten massa grasses.
- L’autorestricció alimentària provoca que els malalts d’anorèxia perdin realment la fam i arribin a perdre fins a un 40% del pes que tenien. En els casos més greus, és possible la mort per inanició. Així, el tractament —que sol requerir l’hospitalització del malalt, la instauració d’una dieta progressivament hipercalòrica, la realització d’una psicoteràpia de suport i la col·laboració de la família— ha d’ésser instaurat de seguida que sigui possible.
- Sovint, la bulímia és detectada quan una persona obesa decideix d’efectuar un tractament per a aprimar-se, perquè el seu pes exagerat és degut a l’enorme quantitat d’aliments que s’ha vist impl·lida a ingerir. En general, en aquests casos la bulímia constitueix una manifestació d’ansietat que ha d’ésser tractada si es vol aconseguir la normalització de la nutrició i un pes adequat.