Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Innervació de les estructures oculars
Anatomia humana
Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis, localitzats al tronc…
Sarcoïdosi
Patologia humana
Definició El terme sarcoïdosi és emprat per a designar una sèrie de trastorns de causa desconeguda en què es desenvolupen unes lesions pulmonars característiques, semblants a les causades per la tuberculosi, anomenades granulomes sarcoïdòtics Aquestes lesions es poden localitzar al teixit conjuntiu de nombrosos òrgans, però se solen presentar especialment als pulmons i poden originar una fibrosi pulmonar capaç de provocar una insuficiència respiratòria Freqüència, edat i sexe La sarcoïdosi és poc freqüent, per bé que la incidència que presenta és diferent en relació amb determinats grups de…
Alteració del volum d’orina
Patologia humana
Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…
Malalties infeccioses
Patologia humana
Durant segles i segles, les malalties infeccioses —és a dir, els nombrosos i diversos trastorns orgànics causats per una enorme varietat d’agents infecciosos i paràsits de l’home— han estat responsables de la major part de les morts prematures dels éssers humans I, lamentablement, continuen essent-ho en les poblacions d’extenses àrees del planeta que corresponen a societats no desenvolupades En canvi, en el nostre medi, diverses circumstàncies han contribuït a la disminució de la perillositat d’aquesta mena de malalties que, en conjunt, han deixat d’ésser tan terribles com temps enrere la…
Innervació
Anatomia humana
En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i…
El que cal saber de l’abscés perifaringi
Patologia humana
L’abscés perifaringi constitueix una acumulació de pus en una cavitat que forma una prominència a la faringe i origina dolor i una deglució dificultosa Cal consultar el metge de seguida que sigui possible al cap d’una setmana d’haver-se iniciat una amigdalitis, quan ja semblava guarida, si sobtadament es presenten altra vegada febre i mal de coll, perquè s’hi podria haver format un abscés perifaringi L’abscés perifaringi sol originar una inflamació dels ganglis limfàtics de la zona, que poden arribar a formar una prominència visible per sota de l’angle de la mandíbula Per bé que l’abscés…
Epistaxi
Patologia humana
L’ epistaxi , anomenada també rinorràgia o hemorrà gia nasal , consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses nasals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals, per bé que també pot baixar per la faringe i ésser deglutida L’epistaxi es presenta quan algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal s’esquinça Tanmateix, no sempre representa un símptoma de malaltia, ja que moltes persones que no pateixen de cap trastorn, especialment els infants, tenen epistaxis repetides de poca intensitat que no causen alteracions en la majoria dels casos aquestes…
Coit dolorós o disparèunia
Patologia humana
Es anomenada coit dolorós o disparèunia l’aparició d’una sensació dolorosa a l’àrea genital en efectuar el coit que n’impedeix la realització completa i satisfactòria Es pot presentar dolor durant el coit en una gran varietat de malalties de l’aparell genital Sobretot, n’ocasionen les afeccions causants d’inflamació dels òrgans genitals, ja que la inflamació irrita les terminacions nervioses sensibles al dolor Així, les mobilitzacions i les friccions dels genitals esdevingudes durant el coit estimulen aquestes terminacions nervioses irritades i desencadenen dolor També poden causar…
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de…
Tumor benigne de fetge
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules originàries del fetge i de característiques normals que, per raons desconegudes, tendeixen a multiplicar-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor Els tumors benignes de fetge, quatre vegades més freqüents en les dones que en els homes, l’aparició dels quals, en molt casos, es relaciona amb l’administració prolongada de contraceptius orals, solen evolucionar asimptomàticament durant molts anys o fins i tot al llarg de tota la vida Això no obstant, n’hi ha que es…