Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Impuls o desig sexual
En condicions normals, tot ésser humà té un cert grau d’impuls o desig sexual, que se sol anomenar també libido aquest impuls sexual genera en la ment de l’individu fantasies sexuals, l’indueix a cercar situacions eròtiques o el fa receptiu a aquestes Si bé, com veurem, en el desencadenament de la resposta sexual humana són molt rellevants els estímuls d’índole psicològica, en l’impuls o desig sexual de base intervenen certs factors biològics En definitiva, el desig sexual té, doncs, un substrat biològic, ja que depèn en primera instància del funcionament de diversos circuits i nuclis…
Tenonitis i tenosinovitis
Patologia humana
Definició La tenonitis consisteix en la inflamació d’un tendó La tenosinovitis , en canvi, és la inflamació de la beina que l’envolta El tendó és la prolongació del múscul a través de la qual aquest s’insereix als ossos El teixit que forma el tendó muscular es compon especialment de fibres collàgenes, la qual cosa fa que sigui prou elàstic i resistent per a estirar-se durant els moviments de contracció muscular i tornar a la posició habitual quan el múscul es relaxa Per tal d’evitar el fregament que provoquen aquests moviments, diversos sectors dels tendons musculars són embolcallats per una…
Alteració del volum d’orina
Patologia humana
Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Herpes zòster
Patologia humana
Definició L’ herpes zòster, anomenat també zona, és una infecció deguda al virus varicella-zòster que es manifesta amb una erupció de vesícules agrupades en una zona delimitada de la pell que correspon al recorregut d’un nervi sensitiu En general, l’erupció provoca un dolor molt intens i es localitza al tronc Causa L’herpes zòster és causat pel virus varicella-zòster o Herpesvirus varicellae Aquest virus és el mateix que causa la varicella, una malaltia típica de la infància, que es caracteritza per una erupció generalitzada de lesions papuloses que fan molta coïssor i es transformen…
El que cal saber de la rinitis
Patologia humana
Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…
El que cal saber de la pleuritis o pleuresia
Patologia humana
Es anomenada pleuritis o pleuresia la inflamació de la pleura, la membrana que envolta els pulmons, que es pot desenvolupar per causes molt diverses i que origina un dolor punyent localitzat al costat del tòrax Les persones que pateixen de pleuritis han de tenir en compte que el dolor es pot modificar en circumstàncies diverses s’atenua en ajeure’s sobre el costat afectat i empitjora en efectuar moviments respiratoris amplis, com ara tossir, riure o efectuar respiracions profundes Hi ha diversos tipus de pleuritis que es diferencien bàsicament per la quantitat de líquid o exsudat…
Diverticle de Meckel
Patologia humana
El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual…
Osteomielitis
Patologia humana
Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…
Càncer de ronyó
Patologia humana
Definició És anomenat càncer de ronyó el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules de diversos teixits renals que adopten característiques atípiques, es reprodueixen acceleradament i formen una massa o tumor que comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra pels teixits veïns Si no es tracta precoçment, algunes cèllules canceroses es poden introduir als vasos limfàtics i circulatoris i disseminar-se a d’altres regions corporals, on originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris que alteren les funcions dels teixits sans de l’organisme i n’impedeixen el desenvolupament normal,…