- Es anomenada pleuritis o pleuresia la inflamació de la pleura, la membrana que envolta els pulmons, que es pot desenvolupar per causes molt diverses i que origina un dolor punyent localitzat al costat del tòrax.
- Les persones que pateixen de pleuritis han de tenir en compte que el dolor es pot modificar en circumstàncies diverses: s’atenua en ajeure’s sobre el costat afectat i empitjora en efectuar moviments respiratoris amplis, com ara tossir, riure o efectuar respiracions profundes.
- Hi ha diversos tipus de pleuritis que es diferencien bàsicament per la quantitat de líquid o exsudat inflamatori que produeixi l’alteració. En alguns casos es tracta de pleuritis seques, amb escassa formació d’exsudats, per bé que les més freqüents són les pleuritis humides, en què es forma molt de líquid que s’acumula en la cavitat pleural i origina un vessament pleural.
- La pleuritis seca, anomenada també pleuritis fibrinosa i causada generalment per una infecció vírica, es manifesta sobretot amb febre, tos seca i dolor intens al costat del tòrax.
- La pleuritis de causa vírica es pot contagiar fàcilment, sobretot en infants i joves, de manera que és habitual que es vegin afectats els germans o companys de l’escola. Tanmateix, però, no sol causar complicacions i es resol espontàniament, de manera que solament calen mesures efectives contra el dolor, com ara administració de medicaments analgèsics i antiinflamatoris, antitussígens o aplicació local de calor.
- Per bé que l’administració de medicaments antitussígens pot calmar el dolor provocat per la tos, no s’han d’emprar sense consultar el metge, perquè l’abolició de la tos afavoreix l’acumulació de secrecions a l’interior dels bronquis i pot causar complicacions.
- Habitualment, la pleuritis origina una sensació de dispnea o dificultat respiratòria, deguda en general al mateix dolor causat en respirar, però, si la dificultat tendeix a incrementar-se i obliga a respirar de pressa, convé consultar el metge, perquè pot constituir un signe que el vessament ha augmentat.
- L’origen de la pleuritis pot ésser molt variat, ja que si bé en la majoria dels casos és deguda a una infecció vírica o bacteriana, originada generalment al pulmó, també pot ésser causada per altres trastorns, com ara un traumatisme, una malaltia cancerosa, una malaltia reumàtica o una embòlia pulmonar.
- Les persones que tenen una infecció respiratòria han de consultar el metge si presenten dolor al tòrax, sensació de dificultat respiratòria i la febre no els disminueix, perquè és possible que s’hagi produït una pleuritis.
- En la diagnosi d’una pleuritis amb vessament pleural sol caldre efectuar una sèrie de proves, com l’examen bioquímic i microscòpic d’una mostra del vessament i una biòpsia obtinguda per punció del tòrax, per tal de poder establir-ne exactament la causa i programar el tractament específic més adequat.
- No és estrany que davant l’aparició d’una pleuritis sense causa evident hom efectuí diversos estudis, ja que aquesta malaltia podria constituir la primera manifestació d’altres alteracions com ara una tuberculosi o un càncer al pulmó o en un altre òrgan. Així, la diagnosi s’ha d’establir ràpidament per tal d’instaurar de seguida el tractament adequat.
- Si no s’efectua el tractament correcte la pleuritis pot originar un trastorn respiratori crònic per pèrdua de la mobilitat del pulmó deguda a una paquipleuritis o engrossiment de la pleura i a la formació d’adherències.
- Si el tractament de la pleuritis infecciosa es retarda, o el microorganisme és resistent a l’antibiòtic administrat, és possible que es formi un empiema, complicació que consisteix en una acumulació de líquid espès, d’aspecte semblant al del pus, a la cavitat pleural.
- Cal sempre tenir en compte la possibilitat de formació d’un empiema quan una persona que pateix d’un vessament pleural presenta un increment de la febre, esgarrifances, sudació, prostració i expectoració de sang o de pus. Davant d’aquests símptomes cal avisar de seguida el metge, perquè la situació potser requerirà una modificació del tractament.
- Quan el vessament pleural causat per la pleuritis és molt voluminós o bé quan es forma un empiema, sol ésser necessari de col·locar durant uns quants dies una sonda en la cavitat pleural. Aquesta sonda s’introdueix a través d’una petita incisió a la paret toràcica, per tal d’efectuar el drenatge complet de les secrecions acumulades.