Resultats de la cerca

L’anomenada limfografia consisteix en l’estudi radiogràfic dels vasos i els ganglis limf àtics amb la injecció d’una substància de contrast, en aquest cas l’anomenat blau d’Evans , en els petits vasos limfàtics terminals de la superfície cutània de les mans o els peus Per a realitzar-la, cal en primer lloc localitzar un d’aquests vasos limfàtics terminals amb un instrumental adequat, separar-lo dels teixits veïns i introduir-hi una xeringa de diàmetre micromètric A continuació, i durant diverses hores, s’efectua una descàrrega contínua de la substància de contrast, que progressivament va…

Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors Així, el…

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les malalties càrdio-vasculars…

L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…

L’ ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos L’ecografia es basa en la utilització d’ones ultrasòniques Aquestes ones són d’una freqüència superior al llindar de percepció de l’oïda humana, i presenten la peculiaritat de travessar els teixits orgànics Tanmateix, una part d’aquestes ones directament proporcional a la densitat dels teixits orgànics explorats es reflecteix novament cap a l’exterior de l’organisme Aquestes ones ultrasòniques, o eco ultrasònic, són captades per un receptor…

El Doppler consisteix en la detecció de la velocitat a què circula la sang a l’interior d’un vas sanguini o d’una cavitat cardíaca, a través de l’emissió i la posterior captació d’ones de so d’una freqüència fixa Quan una ona de so incideix sobre un objecte que es troba en moviment, se’n modifica la freqüència Així, si l’objecte s’allunya del punt des del qual s’emet l’ona sonora, la freqüència d’aquesta disminueix i, al contrari, si l’objecte s’acosta, augmenta Així, doncs, la diferència entre la freqüència de l’ona sonora emesa i la de l’ona sonora modificada i posteriorment reflectida per…

Un catèter és un instrument quirúrgic tubular, o una sonda, que s’utilitza per a explorar o desobstruir cavitats o conductes de l’organisme El cateterisme cardíac consisteix en la introducció de catèters especials en les cavitats cardíaques i els grans vasos, amb finalitats diagnostiques o terapèutiques El principal avantatge del cateterisme cardíac és que permet de realitzar diversos estudis funcionals com ara el mesurament de les pressions internes de les cavitats i els grans vasos l’oximetria o el mesurament de les concentracions d’oxigen de la sang continguda en les diferents cavitats i…

Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades Segons les artèries que hom vulgui explorar, hi ha…

La flebografia és l’estudi radiogràfic de les venes efectuat amb la injecció prèvia d’una substància radioopaca a la vena que hom vol explorar Després d’haver introduït la substància de contrast en el sistema venós, aquesta és empesa ràpidament pel corrent sanguini Si alhora s’efectuen diverses plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic monitoritzat en una pantalla, és possible de visualitzar clarament la forma de les venes i la velocitat amb què hi circula la sang De fet, la flebografia constitueix una tècnica molt útil en la diagnosi de processos obstructius com ara…

Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…