Resultats de la cerca

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…

La càpsula de Bowman desemboca directament en el sistema de conductes que constitueix el túbul renal, de manera que la filtració glomerular formada en el corpuscle renal és abocada a aquest sistema, que la fa arribar a la pelvis renal Tanmateix, però, en el recorregut pels túbuls renals, els 180 l de filtració glomerular produïts diàriament són transformats solament en 1,5 o 2 l d’orina, que s’aboquen a la pelvis renal i posteriorment són evacuats a l’exterior Aquesta transformació de la filtració glomerular en l’orina definitiva es realitza mitjançant dos processos que tenen lloc al túbul…

La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…

L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació El flux sanguini renal , és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1200 ml de sang cada minut Tota la sang que arriba al ronyó…

L’elaboració d’orina és un mecanisme complex que té lloc al ronyó, i que bàsicament realitza dues funcions D’una banda, l’elaboració d’orina té una funció depuradora , ja que és el principal mecanisme de què disposa l’organisme per a eliminar les substàncies de rebuig produïdes en les seves diverses reaccions metabòliques, i l’acumulació de les quals tindria efectes tòxics En segon lloc, l’elaboració d’orina té una funció reguladora , ja que és un mecanisme que serveix per a regular la quantitat i la proporció de l’aigua i les diverses substàncies contingudes en la sang, i, indirectament, en…

Els edemes , que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capillars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes als…

Un altre símptoma que poden causar les malalties de l’aparell urinari, com les de molts altres òrgans, és el dolor ocasionat per la irritació de les terminacions nervioses sensitives que hi ha en algunes estructures urinàries De manera característica, el dolor ocasionat pels trastorns dels òrgans interns, com els que constitueixen l’aparell urinari, es pot manifestar de dues maneres com a dolor local o com a dolor referit El dolor local és la sensació dolorosa que el pacient sent just a la zona del cos on es localitza l’òrgan afectat En canvi, el dolor referit és el que se sent en una zona de…

Els canvis en l’aspecte de l’orina constitueixen un altre grup de signes característics de les malalties de l’aparell urinari Generalment, l’orina acabada d’emetre és clara, transparent, de color groguenc i no s’hi observen partícules De totes maneres, en algunes circumstàncies se’n pot modificar l’aspecte sense que això impliqui l’existència d’una alteració urinària Així, si es deixa reposar l’orina en un recipient, aquestes característiques poden canviar al cap d’alguns minuts a causa de la cristallització i el dipòsit d’algunes de les substàncies que conté, sense que això sigui signe de…

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…

Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació En qualsevol cas, les miccions se solen…