Resultats de la cerca

El despreniment de retina és una separació entre les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la neural, que normalment es troben adossades Quan s’esdevé el despreniment de retina, es presenta sobtadament una pèrdua de visió, que en un principi pot afectar només una part del camp visual, però que en evolucionar ocasiona una ceguesa completa Abans que es produeixi un despreniment, hi solen haver símptomes visuals, com la visió de punts negres en el camp visual i fotòpsies, és a dir, reflexos lluminosos que semblen espurnes En el moment en què s’…

Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la…

La ressonància magnètica nuclear RMN és un mètode d’exploració que consisteix a representar gràficament les ones emeses per unes molècules determinades contingudes als teixits de la zona estudiada, en sotmetre-la a l’acció d’un camp magnètic de gran intensitat i d’una radiació electromagnètica de freqüència apropiada Per a efectuar un estudi de RMN dels ronyons, es colloca la zona abdominal a l’interior d’un dispositiu que crea el camp magnètic un potent electroimant i és irradiada amb ones de radiofreqüència que fan vibrar els nuclis de determinades molècules, i…

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…

Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant…

Hom anomena retinitis pigmentaria una degeneració de les cèllules sensorials de la retina per dipòsits anormals de substàncies pigmentaries, d’origen hereditari Relativament sovint és associada a d’altres alteracions com ara miopia, sordesa o malformacions orgàniques La malaltia afecta els dos ulls i progressa lentament En general, n’és alterada la perifèria de la retina i es modifica la funció dels bastonets, les cèllules sensorials que actuen en la foscor Així, en un principi la visió és defectuosa de nit Cap a deu anys se sol haver reduït el camp visual perifèric, i es…

L’ examen directe consisteix en l’observació de l’agent infecciós o el paràsit de l’home causant de la infecció en la mostra de líquids o secrecions orgàniques extretes del pacient L’examen directe es pot realitzar a ull nu, quan l’agent causal del trastorn és visible per a l’ull humà, com els helmints adults en les matèries fecals o bé amb un microscopi, com s’esdevé pràcticament en tots els altres casos Per a detectar microscòpicament els gèrmens es recull una petita fracció de la mostra i es diposita en la superfície del portaobjectes, de manera que quedi cobert amb una pellícula de…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…

La malaltia de Sturge-Weber o angiomatosi encèfalo trigeminal és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de tumors vasculars, o angiomes , en la pell de la cara i les meninges, que sovint provoquen crisi convulsives, hemiplegia i endarreriment mental Aquest trastorn es manifesta des del naixement, amb la formació d’un angioma del tipus nevus «flam meus» o angioma pla , de la varietat taca de vi de Porto , localitzat en el territori de la branca oftàlmica del nervi trigemin De vegades es presenta també un angioma cavernós , localitzat en el llavi o la mucosa de la boca o fosses…