Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Altres modificacions i trastorns en el climateri
Per bé que ja han estat esmentats els trastorns que amb major freqüència causen alteracions més notables en el climateri, en aquesta època també es poden produir altres modificacions corporals que representin algun grau de molèstia per a la dona Per exemple, poden esdevenir-se canvis a les cordes vocals, que causen una minva en els registres alts de la veu, o bé que les mames perdin la turgència, es facin menys consistents i pengin Altrament, també hi ha una relació entre el dèficit d’hormones femenines i un augment en la incidència d’ arterioesclerosi , trastorn caracteritzat pel dipòsit de…
Arteritis de Takayasu
Patologia humana
L’ arteritis de Takayasu constitueix un trastorn crònic que es caracteritza per la inflamació i l’engruiximent progressiu de l’aorta i les seves branques principals Actualment hom creu que aquesta malaltia és de tipus autoimmune, és a dir, deguda a una reacció anòmala del sistema immunitari que se suposa que reacciona contra els teixits arterials com si fossin elements estranys L’arteritis de Takayasu no és un trastorn freqüent la seva incidència és superior entre les dones joves que entre la resta de la població Igualment, en alguns països orientals, com el Japó i la Xina, la…
El que cal saber de l’aneurisme arterial
Patologia humana
Un aneurisma arterial constitueix una dilatació anormal i persistent d’un segment de paret arterial Si bé poden afectar qualsevol artèria, en la majoria dels casos es localitzen en diverses porcions de l’aorta o en les artèries cerebrals La majoria dels aneurismes arterials són asimptomàtics durant molts anys o tota la vida Això no obstant, de vegades causen símptomes, perquè comprimeixen teixits propers, com els nervis i el teixit cerebral, o bé s’esquincen, per exemple a causa d’un augment sobtat de la pressió arterial o posteriorment a la realització d’un esforç físic intens L…
Aneurisme arterial
Patologia humana
Definició S’anomena aneurisma arterial una dilatació permanent i anormal d’un segment de paret arterial El terme aneurisma es relaciona amb el grec antic, en què aneurynein significa ‘dilatar’ Els aneurismes es poden establir en qualsevol artèria de l’organisme, però les seves localitzacions més importants, bé per la freqüència o per la possibilitat d’un esquinçament eventual i l’hemorràgia consegüent, són l’aorta i les artèries cerebrals Anatomia, tipus, localitzacions, formes i causes Les parets arterials es componen de tres capes o túniques de teixits diferents La més interna, anomenada…
Glàndula suprarenal
Anatomia humana
Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…
Angina abdominal
Patologia humana
És anomenat angina abdominal un trastorn caracteritzat per una isquèmia intestinal crònica , és a dir, una disminució persistent de la irrigació sanguínia de l’intestí prim, que principalment es manifesta amb un dolor abdominal que es presenta de manera regular entre 15 i 30 minuts després dels àpats La causa de la isquèmia intestinal crònica, i per tant de l’angina abdominal, és una obstrucció de les artèries que irriguen l’intestí prim L’obstrucció d’aquestes artèries s’esdevé gairebé sempre en persones que pateixen d’aterosclerosi, persones les artèries de les quals es troben engruixides a…
Cicle cardíac
Fisiologia humana
La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits pulmonar i…
Estudis angiogràfics
Patologia humana
Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades Segons les artèries que hom vulgui explorar, hi ha…
Enregistrament de la pressió arterial
Patologia humana
Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors Així, el…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de…