Resultats de la cerca

El sistema visual es compon d’una sèrie d’estructures que tenen una relació anatòmica i funcional complexa, però que en conjunt es comporten com una unitat Bàsicament, consta d’un òrgan receptor doble, l’ull o globus ocular, que rep les estimulacions lluminoses de l’exterior i les transforma en impulsos nerviosos una sèrie d’estructures nervioses que constitueixen la via òptica, com el nervi òptic, per on transcorren els estímuls nerviosos fins a atènyer la zona occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la imatge conscient i unes estructures annexes que intervenen en la…

El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions necessàries…

La histeroscòpia és una prova diagnòstica que consisteix en l’observació de l’interior de l’úter amb un instrument que s’introdueix a través de la vagina, anomenat histeroscopi Hi ha diversos tipus d’histeroscopis, però bàsicament tots consisteixen en un tub allargat proveït d’un sistema òptic i d’un sistema d’illuminació directa Aquest sistema permet d’observar clarament des de l’extrem exterior del tub les zones enfocades amb l’extrem introduït en la cavitat uterina La histeroscòpia es pot aplicar a través de dues tècniques diferents La més simple és l’anomenada histeroscòpia de contacte…

El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…

Els aneurismes cerebrals són dilatacions de les parets de les artèries cerebrals generalment d’origen congènit Si bé hom calcula que el 4% de la població en té, de fet només provoquen manifestacions en un 10% dels casos Un aneurisma pot donar lloc a una compressió de les estructures nervioses més properes i causar símptomes diversos com ara paràlisis dels moviments dels ulls o mals de cap intensos, que es presenten i desapareixen sense una causa evident Quan es declaren símptomes d’aquesta mena, cal consultar un metge de seguida per tal de descartar la possibilitat que es tracti d’un…

La polimiàlgia reumàtica constitueix un conjunt de símptomes, d’origen desconegut, que afecta persones de més de cinquanta anys, i es caracteritza per l’aparició sobtada de dolor i rigidesa en la musculatura del coll, les espatlles, els braços, les natges i les cuixes, com també per una deterioració progressiva de l’estat general, amb febre i malestar La rigidesa muscular genera una pesadesa que s’estén des del clatell fins als colzes, i també es manifesta en les cuixes Provoca dificultat per a realitzar diversos moviments habituals, com els necessaris per a vestir-se i menjar Tot plegat, a…

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un…

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

En la pell, hi ha una complexa xarxa de vasos sanguinis per on circula la sang, que conté les substàncies necessàries per a la nutrició de les cèllules La sang, rica en oxigen i substàncies nutritives, que prové del cor ateny la pell a través de nombroses artèries Aquests vasos sanguinis penetren en la pell a través de l’hipoderma, tot solcant els septes que separen els lòbuls de cèllules grasses Al nivell del límit entre l’hipoderma i el derma, les artèries formen una xarxa de vasos parallela a la superfície de la pell D’aquesta xarxa horitzontal sorgeixen artèries d’un diàmetre…

És anomenada coagulació intravascular disseminada o coagulopatia per consum un trastorn complex de la coagulació originat per una activació anòmala del mecanisme de formació de coàguls capaç de provocar hemorràgies importants que, encara que rebin un tractament immediat, solen causar la mort del malalt Aquesta alteració és conseqüència de l’entrada en la circulació sanguínia de substàncies que, anormalment, activen el mecanisme de la coagulació L’origen pot ésser molt variat Una possible causa és alguna complicació de l’embaràs o del part que provoqui l’entrada en la circulació sanguínia…