Resultats de la cerca

En primer lloc cal destacar que les diferències orgàniques existents entre les persones joves i les d’edat s’han anat determinant tradicionalment sense tenir en compte molts i variats factors que no tenen necessàriament relació amb l’efecte natural del pas del temps Per exemple, pel que fa a les transformacions biològiques, hom considera que la gent gran es troba més predisposada a patir de trastorns infecciosos, i se suposa que això és únicament degut a una disminució de l’activitat del sistema immunitari, quan la veritat és que, en termes generals, almenys en societats com la…

Les malalties infeccioses poden originar una gran varietat de símptomes —és a dir, molèsties subjectives— i signes o manifestacions que es poden valorar de manera objectiva De fet, les malalties infeccioses poden originar una diversitat de manifestacions considerable i, per tant, només té sentit descriure-les segons cada infecció en concret Tanmateix, però, hi ha símptomes i signes que són molt característics de nombroses infeccions i es presenten en trastorns infecciosos molt diferents Entre aquests, cal destacar la síndrome febril, les adenopaties o adenomegàlies, l’…

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia i els exàmens…

L’aparell càrdio-vascular comprèn els òrgans encarregats de la circulació de la sang Cal destacar el cor, que propulsa la sang les artèries, per l’interior de les quals la sang circula cap als teixits orgànics els capillars, a través dels quals es produeix l’intercanvi metabòlic entre la sang i els teixits i les venes, que menen la sang des dels capillars al cor També s’inclou normalment dins el sistema càrdio-vascular el subsistema limfàtic, és a dir, el conjunt d’òrgans encarregats de fer entrar en la circulació sanguínia l’excés de líquid intercellular o limfa

Tant l’estructura com el funcionament dels òrgans que componen l’aparell urinari poden ésser alterats per una gran varietat de malalties i trastorns que originen manifestacions molt diverses Així, es poden presentar diversos símptomes , o molèsties subjectives, o bé signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com pels altres Entre les manifestacions més comunes cal destacar les que s’inclouen en les alteracions de la micció, les alteracions del volum d’orina, els canvis en l’aspecte de l’orina, el dolor —sobretot el…

Les alteracions del sistema endocrí poden originar una nombrosa quantitat de símptomes —és a dir, manifestacions subjectives que solament percep l’afectat— i de signes , o manifestacions objectives que poden ésser observades per altres persones Tanmateix, però, la major part d’aquestes manifestacions poden ésser degudes igualment a alteracions en altres sistemes orgànics Així, només algunes manifestacions són prou freqüents en les alteracions del sistema endocrí per a suggerir un estudi del seu funcionament Entre aquestes manifestacions cal destacar les modificacions…

Els sentits també experimenten amb els anys una disminució més o menys considerable La visió disminueix progressivament, en especial a partir dels 40 o 45 anys, a causa de la pèrdua d’adaptabilitat del cristallí, que experimenta una dessecació continuada, per a enfocar els objectes aquest és l’origen de l’anomenada presbícia A més, alhora que progressivament es produeix un dèficit en l’agudesa visual, nombrosos trastorns oculars són més habituals en la vellesa, com ara glaucoma o cataracta, que poden augmentar encara més les dificultats visuals En aquest sentit cal que les persones d’edat…

Entre les preocupacions més grans dels pares, especialment si ho són per primera vegada, cal destacar el temor de no saber reconèixer les necessitats del nadó, sobretot els primers dies després del retorn a casa En realitat, l’ànsia dels pares té el seu origen en el desconeixement del comportament normal del nadó, per la por de no ésser capaços de detectar qualsevol molèstia que l’afecti És, per tant, molt important que els pares consultin algun material divulgatiu especialitzat i que no vacillin a l’hora d’aclarir qualsevol dubte que se’ls presenti amb l’equip mèdic De fet, el…

Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden ésser lesionats per un…