En primer lloc cal destacar que les diferències orgàniques existents entre les persones joves i les d’edat s’han anat determinant tradicionalment sense tenir en compte molts i variats factors que no tenen necessàriament relació amb l’efecte natural del pas del temps. Per exemple, pel que fa a les transformacions biològiques, hom considera que la gent gran es troba més predisposada a patir de trastorns infecciosos, i se suposa que això és únicament degut a una disminució de l’activitat del sistema immunitari, quan la veritat és que, en termes generals, almenys en societats com la nostra, els joves segueixen una alimentació més adequada, respecten més els hàbits higienicosanitaris generals i viuen en millors condicions que les d’edat. O bé s’insisteix en el fet que la vellesa comporta un progressiu deteriorament psicològic, sovint basant-se en la pràctica de tests desfasats que no tenen en compte els canvis culturals profunds que es produeixen de generació en generació.
Així, els darrers anys s’ha començat a aprofundir d’una manera més metodològica en la determinació de les modificacions que experimenta l’organisme amb el pas del temps, per tal de poder diferenciar els canvis orgànics realment fisiologies dels que són producte bàsicament de diverses alteracions o de la influència de factors perjudicials. Cal destacar que la persona envelleix com un tot, de manera que les descripcions de modificacions parcials de l’organisme són arbitràries, tot i que encara poden ésser útils per a entendre el procés.