Resultats de la cerca

És anomenada melena l’evacuació de deposicions que contenen sang parcialment digerida, la qual adopta una tonalitat de quitrà, un aspecte brillant i una consistència enganxosa La melena es produeix quan, després d’una hemorràgia esdevinguda en qualsevol punt del tub digestiu anterior al còlon transvers, la sang que s’aboca a la llum digestiva és parcialment digerida pels sucs digestius Quan l’hemorràgia es produeix al còlon transvers o en les porcions intestinals posteriors, la sang és evacuada sense ésser digerida prèviament, i per tant conserva el…

És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’…

La cirrosi hepàtica, o simplement cirrosi, constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, caracteritzat per la presència de tres tipus de lesions anatòmiques zones de necrosi o mort d’hepatòcits o cèllules hepàtiques zones de regeneració de teixit hepàtic i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial La cirrosi constitueix el punt final de nombrosos trastorns crònics que afecten el fetge durant alguns anys, de vegades molts, com l’alcoholisme, o l’hepatitis crònica d’origen víric Al nostre medi, l’alcoholisme n’és la causa principal És possible que la cirrosi es mantingui…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…

Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…

L’ anquilostomiasi o uncinariasi és una parasitosi provocada per dues espècies de cucs, Anquilostoma duodenale i Necator americanus , que s’estableixen al budell prim i poden provocar una anèmia de caràcter greu Aquests cucs es classifiquen dins el grup dels nematodes, perquè són allargats, cilíndrics, no segmentats i de sexe diferenciat En la forma adulta, tenen de 5 mm a 18 mm de longitud L’ A duodenale es distribueix per regions subtropicals d’Àfrica, Àsia i Europa meridional El N americanus es troba a les regions tropicals d’Àfrica, Àsia i Amèrica Hom calcula que arreu del món hi ha uns…

El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…

La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments que, d’una o d’altra…

La síndrome de Zollinger-Ellison constitueix un trastorn poc freqüent, de causa desconeguda, que es caracteritza bàsicament per tres circumstàncies en primer lloc, per la presència d’un gastrinoma al pàncrees, un tumor, sovint maligne, que elabora i secreta envers la sang una hormona anomenada gas-trina, la funció de la qual és augmentar la producció i la secreció de suc gàstric per part de les glàndules de l’estómac en segon lloc, per un augment important de la secreció de suc gàstric, i, en tercer lloc, per l’existència de nombroses úlceres al duodè, la primera porció de l’intestí prim La…

Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…