Dieta astringent o antidiarreica

La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea.

La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole. Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí. La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments que, d’una o d’altra manera, acceleren el trànsit intestinal. Per això, en general, aquest règim dietètic és apte per a formar part del tractament de pràcticament qualsevol tipus de síndrome diarreica.

La dieta astringent es basa en diverses premisses fonamentals. És molt important reduir tant com sigui possible el consum d’aliments rics en fibra vegetal, ja que aquesta, com que no és digerida ni assimilada per l’organisme, augmenta el volum del contingut intestinal i la freqüència i la intensitat de les contraccions d’aquest òrgan. Així mateix, els menjars, en general, han d’ésser de volum reduït, ja que si són abundosos desencadenen l’efecte abans assenyalat. D’altra banda, mentre que duri el procés diarreic cal suprimir el consum d’alguns productes de digestió lenta, com la llet i, en general, els aliments grassos. També cal suprimir el consum d’aliments que irritin la mucosa gàstrica i que, per tant, en accelerar el buidament de l’estómac, estimulen les contraccions intestinals, com ara els guisats, els fregits, els embotits, els productes salats i les begudes alcohòliques. Finalment, també són contraindicats els aliments que irritin directament la mucosa intestinal, com ara espècies i cafè, així com fruites i sucs de fruites àcides com taronja, aranja, llimona o mandarines.

Per contra, els aliments recomanats són els que tenen precisament un efecte astringent, és a dir, que produeixen sequedat dins del tub intestinal i, d’aquesta manera, retarden i disminueixen la intensitat dels moviments de contracció d’aquest òrgan. La dieta astringent és de tipus progressiu, de manera que en les fases inicials de diarrea o també en els casos més greus, només s’indiquen petites quantitats d’aigua, per tal de reposar les pèrdues hídriques, i dels aliments més astringents; després, segons es vagin normalitzant la freqüència, la intensitat i el volum de les deposicions, s’afegeixen altres aliments. D’altra banda, en les diarrees cròniques, la dieta, tot i que també és de caràcter astringent, cal que sigui compatible amb el trastorn causant.

En les primeres hores després de l’eclosió d’una diarrea aguda o d’una agudització d’una diarrea crònica, se sol indicar una dieta absoluta, és a dir, un període de dejuni total. Això no obstant, si les deposicions són molt fluides i es produeix, per tant, una pèrdua important d’aigua i d’electròlits, cal procedir a la reposició d’aquests nutrients; si no són tolerats per via oral, pot ésser necessari d’administrar-los per via intravenosa, per tal de prevenir una deshidratació o alteracions en la composició dels líquids orgànics. Passades algunes hores de dejuni, es comença a instaurar la dieta astringent pròpiament dita, a base d’aigua, aigua d’arròs i de pastanaga i te suau sense o amb molt poc sucre. Més endavant, al cap d’unes hores o, com a màxim, uns 2 o 3 dies, segons quina sigui l’evolució en cada cas, es comencen a administrar alguns aliments tous i, després, sòlids: arròs bullit, peix magre o pollastre bullits i pa torrat. Si les manifestacions comencen a remetre, s’afegeixen progressivament i controlant l’evolució del trastorn, brous vegetals amb pastes o sèmoles, patates bulli-des, pernil dolç no gras, poma bullida i codonyat. Finalment, quan les manifestacions ja han remès i fins que s’instauri una alimentació normal, hom recomana la incorporació progressiva de iogurt, pollastre, carn i peix a la planxa, petites quantitats de pastanaga i de verdures bullides i galetes dolces amb poc sucre.

Els últims aliments que s’han d’incorporar, per tal de reiniciar un pla d’alimentació normal, són els que estan específicament contraindicats en cas de diarrea, especialment la llet, el cafè, el suc de taronja, les espècies picants i les begudes alcohòliques. Paral·lelament, es poden començar a fer àpats més abundosos.