Resultats de la cerca

El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…

L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa…

Els virus es reprodueixen gràcies a un mecanisme peculiar, anomenat replicació , gràcies al qual el seu àcid nucleic es reprodueix ell mateix, i alhora, dirigint el metabolisme de la cèllula que infecta, orienta l’elaboració de les seves proteïnes i la càpsida Esquemàticament, la replicació vírica es produeix en quatre fases infecció, síntesi, maduració i alliberament Durant la fase d’infecció , el virió s’enganxa o s’absorbeix a la membrana cellular, abandona l’embolcall extern, penetra en l’interior de la cèllula, perd la càpsida i permet que el nucli víric quedi en contacte…

Actualment es coneixen milers d’espècies de virus La majoria d’aquestes espècies es repliquen en les cèllules vegetals, o bé són bacteriòfags , és a dir, que ho fan a l’interior de bacteris Unes 500 espècies de virus es repliquen a l’interior de cèllules d’organismes animals o de l’ésser humà Aquestes espècies s’anomenen virus animals Els virus animals se solen agrupar en diverses famílies o grups , segons una gran varietat de característiques Per convenció, les famílies de virus reben la seva denominació en llatí Entre aquestes característiques, doncs, les que més es tenen en compte són el…

El cicle vital dels protozous varia molt d’una espècie a l’altra, i pot constar de nombroses etapes, durant les quals l’organisme madura, adopta formes resistents, passa del medi extern o d’un hoste a un altre hoste, i es reprodueix Durant l’etapa adulta, en què el microorganisme es pot desenvolupar i reproduir, el protozou és anomenat trofozou del grec antic trophḗ , ‘alimentació’, i zôon , ‘animal’ Totes les espècies de protozous passen, en algun moment del cicle vital, per una etapa durant la qual s’anomenen trofozous, per bé que sovint es coneguin amb noms més específics Segons les…

La pell és una membrana gruixuda, amb diverses estructures annexes, que recobreix la superfície del cos Això no obstant, no pot ésser considerada un simple embolcall corporal, perquè li corresponen funcions diverses i variades que la converteixen en un òrgan més de l’organisme Entre les seves funcions més rellevants, destaca la de protecció del cos davant diversos agents externs, com també la participació activa en la regulació de la temperatura corporal i, fins i tot, en la regulació del medi intern D’altra banda, la pell també ha d’ésser considerada un òrgan sensorial, perquè s…

El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…

Definició És anomenada fimosi l’estretor de l’obertura del prepuci —l’embolcall de pell que cobreix l’extrem del penis o gland en el cas contrari es tracta d’una veritable fimosi Causes i freqüència La fimosi se sol manifestar des del naixement, per bé que en la majoria dels casos no constitueix un veritable trastorn sinó una variant del desenvolupament normal de les estructures penianes Durant el període fetal, la pell del gland i la de la paret interna del prepuci es troben unides i, si bé la separació en dues capes diferenciades ja ha començat en el moment del naixement, en…

Definició L’ otoesclerosi consisteix en la formació d’os anormal de consistència molt dura en la càpsula òtica que es caracteritza pel fet que provoca minva de l’audició i zumzeigs a l’orella Freqüència, edat i sexe L’otoesclerosi és una malaltia freqüent Hom calcula que en pateix un 1,5% de la població, i és la causa més habitual de sordesa de transmissió en l’edat adulta Se sap, per estudis efectuats en autòpsies, que aproximadament un 8% de la població presenta focus de formació òssia anormal corresponent a una otoesclerosi, però en general no provoca sordesa ni cap mena de molèstia L’…