Definició

És anomenada fimosi l’estretor de l’obertura del prepuci —l’embolcall de pell que cobreix l’extrem del penis o gland; en el cas contrari es tracta d’una veritable fimosi.

Causes i freqüència

La fimosi se sol manifestar des del naixement, per bé que en la majoria dels casos no constitueix un veritable trastorn sinó una variant del desenvolupament normal de les estructures penianes. Durant el període fetal, la pell del gland i la de la paret interna del prepuci es troben unides i, si bé la separació en dues capes diferenciades ja ha començat en el moment del naixement, en general encara no és completa, de manera que queden adherències entre les dues estructures que impedeixen la retracció del gland. Així, en el 95% dels nounats, el prepuci no es pot retreure i per tant no es pot deixar el gland al descobert. A mesura que passen els mesos és possible anar retraient el prepuci i cap als dos anys d’edat ja és possible d’exterioritzar completament el gland; en el cas contrari es tracta d’una veritable fimosi.

La fimosi es pot produir en l’adult, encara que és molt estrany, quan, per algun procés inflamatori o degeneratiu, el prepuci perd elasticitat o provoca adherències amb el gland.

Manifestacions, evolució i complicacions

La manifestació més important de la fimosi és la impossibilitat de retreure el prepuci fins a deixar el gland al descobert. Quan l’estretor de l’orifici és molt important es pot produir a més un inflament del prepuci durant la micció, pel fet que és pressionat per l’orina, que flueix amb més velocitat pel meat uretral que per l’orifici prepucial.

L’estretor de l’obertura prepucial se sol resoldre espontàniament amb l’edat. Així, al primer any de vida el prepuci es pot retreure sobre el gland en la meitat dels infants, i als deu anys només un 10% dels nens presenten un prepuci no retràctil.

Amb unes condicions higièniques adequades, la fimosi no sol originar complicacions durant la infantesa. Si es manté, però, passada la pubertat, pot arribar a causar molèsties doloroses durant les relacions sexuals.

En canvi, si la higiene d’aquesta zona és defectuosa la fimosi pot afavorir l’aparició d’alteracions de tipus infecciós.

Quan l’orifici prepucial és extremament petit i dificulta considerablement la sortida de l’orina, es poden plantejar trastorns urològics de tipus obstructiu.

La retracció brusca del prepuci, sia amb intencions higièniques o bé durant la masturbació o el coit, pot causar una complicació anomenada parafimosi, que es produeix davant la retracció del prepuci fimòtic per sota del solc bàlano-prepucial que constitueix el límit entre el gland i el cos del penis. En aquesta circumstància, el prepuci forma un anell estret que comprimeix el gland, la qual cosa en dificulta la circulació venosa i en provoca la inflamació, de manera que el prepuci ja no es pot tornar a desplaçar en sentit contrari. Aquesta complicació és molt dolorosa, i si no s’hi efectua un tractament precoç, pot interrompre l’aportació sanguínia al gland i, per tant, originar lesions irreversibles dels teixits.

Tractament

L’estretor de l’obertura prepucial en els nounats no precisa tractament, perquè se sol resoldre de manera espontània amb l’edat. Tanmateix, però, és útil d’adoptar mesures per aconseguir una higiene adequada de la zona i afavorir la separació entre el prepuci i el gland. Així, des del primer moment convé de rentar-la diàriament per a evitar l’acumulació de secrecions. Igualment, cal efectuar amb regularitat retraccions suaus del prepuci per a facilitar la dilatació de l’orifici i la separació de les adherències entre el gland i el prepuci. Si en arribar a l’edat d’activitat sexual la fimosi encara es manté, de vegades cal efectuar una intervenció quirúrgica per a solucionar-la. L’orifici prepucial es pot ampliar efectuant un estirament del prepuci amb unes pinces o amb una incisió. En la majoria dels casos, però, hom recorre a la circumcisió o resecció del prepuci, una tècnica quirúrgica molt senzilla que en els infants es realitza amb anestèsia general i en els adults amb anestèsia local.

En el cas de parafimosi, és a dir, quan el prepuci s’inflama i comprimeix el gland a causa de la seva retracció per sota del solc bàlano-prepucial, cal recol·locar el prepuci a la seva posició original de seguida que sigui possible. Així, sol ésser útil l’aplicació de compreses fredes que disminueixen la inflamació, seguida de l’estirament del gland amb una mà, mentre que amb l’altra es desplaça el prepuci sobre el gland. Si amb aquesta maniobra no s’aconsegueix de reduir la constricció, de vegades és eficaç la injecció local de medicaments antiinflamatoris. En darrer terme, hom efectua una intervenció quirúrgica per a ampliar l’orifici del prepuci.