Resultats de la cerca

És anomenada eructe l’expulsió sonora d’aire a través de la cavitat bucal De fet, l’eructe és un procés fisiològic normal, que es produeix quan petites quantitats d’aire que han entrat a l’esòfag o l’estómac juntament amb el bol alimentari pugen fins a la cavitat bucal, de la mateixa manera que una bombolla d’aire ho fa dins una piscina, o bé són premudes per la paret de l’estómac En la majoria dels casos, els eructes es produeixen en persones sanes, com s’esdevé habitualment després dels àpats abundants, després de la ingestió de begudes gasoses, en mastegar xiclet o simplement…

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot ésser deguda…

El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…

Definició La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’…

Definició Són anomenades síndrome de l’intestí irritable una sèrie d’alteracions en la funció de l’intestí i d’altres òrgans digestius que, en persones susceptibles, es presenten com a resposta de l’organisme davant situacions d’estrès o tensió emocional i que es manifesten de manera persistent o periòdica al llarg de tota la vida Aquest trastorn se sol presentar abans de quaranta anys d’edat i ho fa amb diversos símptomes digestius com ara dolor abdominal, diarrea, restrenyiment o pesadesa abdominal després dels àpats, que de vegades s’acompanyen d’altres símptomes extradigestius com ara…

Definició És anomenada gastritis la inflamació de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix interiorment l’estómac Es tracta d’un trastorn molt habitual que se sol manifestar a conseqüència de la irritació que provoquen sobre la mucosa gàstrica diverses substàncies com ara aliments en mal estat, microorganismes, diversos medicaments, alcohol o productes àcids o càustics Tanmateix, però, l’existència d’altres circumstàncies com ara l’exposició a situacions d’estrès o de diverses malalties, com trastorns de la immunitat, insuficiència renal o estat de xoc, n’afavoreixen…