Resultats de la cerca

En cas d’una hemorràgia externa, es poden aplicar diversos procediments per tal d’aturar la sortida de sang, els quals reben el nom de mètodes d’hemostàsia Algun d’aquests procediments, com ara el torniquet, pot ésser molt eficaç per a aturar l’hemorràgia, però pot produir diverses lesions, especialment si no es té experiència en la seva aplicació Per a evitar aquest risc, es recomana d’intentar aturar la pèrdua de sang amb els mètodes més simples i innocus, que són efectius en la gran majoria dels casos Els mètodes més complexos i arriscats s’han de reservar estrictament per als pocs casos…

La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia muscular irreversibles La malaltia de la neurona motora es pot manifestar amb diverses varietats Les més freqüents són l’esclerosi lateral amiotròfica i la paràlisi bulbar progressiva L’esclerosi lateral amiotròfica és un trastorn que provoca debilitat i atròfia musculars, i que sol afectar inicialment les mans tot estenent-se de manera progressiva a la resta de l…

La poliomielitis és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric molt poc freqüent al nostre medi, on la majoria de les persones són immunes pel fet que han estat vaccinades En la majoria dels casos és asimptomàtica i benigna, tot i que en una proporció molt petita pot ésser causa de mort o deixar seqüeles invalidants en forma de paràlisi d’una extremitat o més d’una L’única mesura profilàctica eficaç és la vaccinació sistemàtica, que continua essent imprescindible tot i la baixa incidència de la malaltia

Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…

La coloració i la temperatura de la pell depenen, en una part important, de les característiques de la circulació cutània, tant pel que fa a la composició de la sang que circula pels vasos sanguinis com pel volum del mateix flux de sang De fet, les característiques de coloració i temperatura cutànies poden ésser modificades per nombroses alteracions i circumstàncies que no depenen de l’activitat del sistema càrdio-vascular En alguns casos, però, aquestes modificacions constitueixen signes d’afeccions càrdio-circulatòries Pel que fa a la coloració cutània, cal dir que depèn de diversos factors…

La limfangitis consisteix en la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, els petits conductes que transporten el líquid que s’acumula en l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La inflamació dels vasos limfàtics és deguda a restabliment de gèrmens al seu interior, com bacteris o fongs, que procedeixen gairebé sempre d’infeccions cutànies de mans o peus, i penetren als teixits a través de ferides, com les degudes a un gratament intens, o bé úlceres A part de la febre i el malestar general, aquest trastorn es manifesta amb dolor, inflor i envermelliment del membre…

La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys, després de…

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície…

Els traumatismes medullars consisteixen en lesions de la medulla espinal causades per un moviment brusc de la columna vertebral o per l’impacte contra la medulla d’un fragment de columna vertebral desplaçat o d’un objecte penetrant En qualsevol accident de trànsit important, sobretot en els accidents de moto i les caigudes des d’una altura considerable, cal pensar sempre en la possibilitat d’un traumatisme medullar, encara que inicialment no es presentin trastorns que ho suggereixin La recollida dels accidentats que hom suposa que poden haver patit un traumatisme medullar ha d’ésser…

L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia Pot ésser causada per diversos gèrmens El més habitual és l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus Entre els infants, la presentació més freqüent de la malaltia és l’osteomielitis hematògena aguda, en la qual es produeix la infecció dels ossos del membre inferior, com el fèmur i la tíbia, i que es manifesta amb l’aparició d’un dolor molt intens acompanyat de febre elevada En els adults, la variant més habitual és l’osteomielitis vertebral, que ocasiona dolors a l’esquena, al començament lleus i esporàdics, i més endavant intensos…