Resultats de la cerca

L’ aparell càrdio-vascular o sistema circulatori es compon d’un conjunt d’òrgans i estructures que tenen com a finalitat principal fer arribar a tots els teixits de l’organisme la sang amb els elements nutritius indispensables per al manteniment del seu metabolisme Constantment, la sang, impulsada pel cor, discorre per l’interior d’una complexa xarxa de conductes, els vasos arterials, fins a atènyer tots els òrgans Aquí, a l’interior dels vasos capillars, la sang efectua un intercanvi d’elements nutritius amb els teixits, i posteriorment circula pels vasos venosos…

La sang és el líquid de color vermellós que circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular i ateny tots els òrgans i els teixits del cos De fet, els diversos elements que constitueixen la sang, en conjunt, formen un veritable òrgan, bé que per poder complir la funció que els correspon es troben repartits per tot l’organisme Així, com que les malalties específiques de la sang poden ocasionar trastorns molt diversos en tot el cos, hi ha una especialitat mèdica destinada al coneixement d’aquestes alteracions, l’ hematologia , denominació que procedeix del terme grec aima , que…

La neurona o cèllula nerviosa és una cèllula especialitzada capaç de generar una informació i transmetre-la d’un punt a un altre de l’organisme Un impuls nerviós mediatitza la informació, el qual és degut a una sèrie de canvis físics i químics en la superfície i l’interior de la cèllula Una característica especial de la neurona és que entre l’interior i l’exterior de la cèllula hi ha sempre una diferència de concentració d’ions positius i ions negatius Quan la cèllula es troba en repòs, és a dir, quan no transmet un impuls, al seu exterior hi ha una concentració de…

El sistema nerviós es compon d’un conjunt d’elements interrelacionats que no es poden separar Tanmateix, des del punt de vista anatòmic, hom el pot considerar format per dues parts el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric El sistema nerviós central és la part del sistema nerviós continguda a l’interior del crani i la columna vertebral A l’interior del crani hi ha l’anomenat encèfal —que es compon del cervell, el cerebel i el tronc encefàlic— i a l’interior de la columna vertebral es troba la medulla espinal A través dels orificis que hi…

És anomenat manometria esofàgica un estudi destinat a mesurar la pressió interna de l’esòfag i les modificacions que s’hi produeixen Actualment, per a realitzar una manometria esofàgica hom sol emprar una sonda especial de material plàstic, d’uns 50 cm de llargada, que s’introdueix a l’esòfag a través de la cavitat bucal Aquesta sonda, de fet, té a l’interior tres sondes més estretes, cadascuna de les quals és destinada a situar-se en un punt determinat de l’interior de l’esòfag Igualment, als extrems d’aquestes sondes més estretes hi ha uns microsensors que capten…

La histeroscòpia és una prova diagnòstica que consisteix en l’observació de l’interior de l’úter amb un instrument que s’introdueix a través de la vagina, anomenat histeroscopi Hi ha diversos tipus d’histeroscopis, però bàsicament tots consisteixen en un tub allargat proveït d’un sistema òptic i d’un sistema d’illuminació directa Aquest sistema permet d’observar clarament des de l’extrem exterior del tub les zones enfocades amb l’extrem introduït en la cavitat uterina La histeroscòpia es pot aplicar a través de dues tècniques diferents La més simple és l’anomenada histeroscòpia…

La pressió arterial és la força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l’interior de l’arbre arterial i vèncer la dificultat —la resistència vascular perifèrica — que ofereix al seu pas la reducció progressiva del diàmetre, és a dir, la reducció progressiva de la llum que s’esdevé entre l’aorta i els capillars La pressió arterial s’origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l’interior de les grans artèries De fet, però, com que les parets d’aquestes artèries…

Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèllules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants…

El cordó espermàtic és el conjunt de les diverses estructures que comuniquen el testicle i l’epidídim, situats a l’interior de l’escrot, amb la cavitat abdominal Així, es compon fonamentalment del conducte deferent, els vasos sanguinis i els limfàtics del testicle i els nervis d’aquest òrgan Totes aquestes estructures convergeixen a la part dorsal i superior del testicle, i es troben envoltades per les mateixes capes de teixit que el testicle Així, es constitueix una estructura cilíndrica i flexible que es pot palpar a l’arrel de l’escrot Aquesta estructura comuna s’introdueix al…

Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…