L’aparell càrdio-vascular o sistema circulatori es compon d’un conjunt d’òrgans i estructures que tenen com a finalitat principal fer arribar a tots els teixits de l’organisme la sang amb els elements nutritius indispensables per al manteniment del seu metabolisme. Constantment, la sang, impulsada pel cor, discorre per l’interior d’una complexa xarxa de conductes, els vasos arterials, fins a atènyer tots els òrgans. Aquí, a l’interior dels vasos capil·lars, la sang efectua un intercanvi d’elements nutritius amb els teixits, i posteriorment circula pels vasos venosos fins que arriba una altra vegada al cor i recomença el cicle. A partir de la funció de l’aparell càrdio-vascular s’entén que una alteració que l’afecti pot comportar que els teixits de l’organisme, bé en conjunt o de manera sectorial, no rebin una aportació sanguínia adequada. La conseqüència és òbvia: el teixit que n’és afectat no podrà acomplir la funció específica que li correspon o, pitjor encara, es pot desvitalitzar i morir. Quan això s’esdevé d’una manera generalitzada en tot l’organisme, o bé en algun òrgan vital, la conseqüència pot ésser la més dramàtica: la mort. De fet, al nostre medi, les malalties càrdio-vasculars en conjunt constitueixen una de les primeres causes de mort.
Hi ha malalties càrdio-vasculars que es troben extraordinàriament esteses entre la població, com és el cas de la hipertensió arterial, un increment persistent de la força que efectua la sang contra les parets vasculars, o l’aterosclerosi, la formació de lesions a l’interior dels vasos sanguinis. Al seu torn, aquestes alteracions són responsables d’afeccions molt greus com els accidents vasculars cerebrals o la malaltia coronària, és a dir, les alteracions que es produeixen a l’interior de les artèries que irriguen el cor i que es manifesten com a angina de pit i infart de miocardi.
Com que algunes de les alteracions càrdio-vasculars són tan serioses i esteses, les investigacions sobre llur origen i les possibilitats terapèutiques i preventives s’han anat desenvolupant molt els darrers anys. Aquest esforç ha tingut resultats molt importants, perquè actualment hom disposa de nombrosos recursos per a combatre aquest tipus d’afeccions. Actualment, totes les autoritats sanitàries estan d’acord a afirmar que la prevenció ha de tenir un dels papers més importants en la lluita contra les malalties càrdio-vasculars més comunes i perilloses, tant perquè causa una mortalitat alta com perquè deteriora la qualitat de vida de nombroses persones.
Els procediments terapèutics i preventius de què hom disposa actualment són molt variats. N’hi ha que han d’ésser efectuats per professionals mèdics o bé organitzacions sanitàries. Tanmateix, però, la coincidència és gairebé unànime sobre el punt que ha d’ésser la mateixa societat, les mateixes persones afectades o potencialment víctimes d’aquestes malalties, qui ha de realitzar una tasca destacada en aquest sentit. I com a punt prioritari, potser el més important, cal que tothom disposi d’una informació adequada. Només quan una bona part de la població afectada accedeixi als coneixements bàsics sobre aquestes alteracions i la manera com es poden combatre, hom les podrà controlar i deixaran de representar un dels enemics més importants de la salut.