Resultats de la cerca

L’ésser humà està conformat biològicament per a respondre davant de determinats estímuls, que es poden catalogar genèricament com a eròtics, per mitjà d’una sèrie de reaccions característiques que, en conjunt, constitueixen l’anomenada resposta sexual A diferència d’allò que s’esdevé en els animals, que només responen sexualment davant d’estímuls molt concrets segons cada espècie, l’ésser humà és susceptible, en termes generals, a nombrosos i diferents factors capaços de desencadenar una resposta sexual I un cop aquesta s’ha posat en marxa, si l’estimulació eròtica es manté, sol seguir unes…

La boca i les dents, per bé que no siguin parts vitals de l’organisme, tenen una gran importància en la salut de l’individu, ja que participen en la digestió, intervenen en la formació de sons i tenen un gran valor estètic Com que els trastorns bucodentals més freqüents, com la càries dental i la mala oclusió dentària, s’originen en la infància, les mesures més adequades per a evitar-los o prevenir-ne les complicacions són una adequada higiene bucodental en la infància i el tractament precoç de les alteracions que es presentin en aquesta edat

Hom considera igualment que l’aparell genital femení és constituït per dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , formats pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores i en què, si es presenta l’eventualitat, es realitza la fecundació i el desenvolupament embrionari, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que intervenen directament en l’acte de copulació a través del qual són traspassades a l’organisme femení les cèllules reproductores masculines Els òrgans genitals interns femenins són els ovaris, les trompes de…

El sistema visual es compon d’una sèrie d’estructures que tenen una relació anatòmica i funcional complexa, però que en conjunt es comporten com una unitat Bàsicament, consta d’un òrgan receptor doble, l’ull o globus ocular, que rep les estimulacions lluminoses de l’exterior i les transforma en impulsos nerviosos una sèrie d’estructures nervioses que constitueixen la via òptica, com el nervi òptic, per on transcorren els estímuls nerviosos fins a atènyer la zona occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la imatge conscient i unes estructures annexes que intervenen en la…

L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels…

La funció principal de l’aparell urinari consisteix en la regulació de les diverses característiques físico-químiques de la sang, com ara el volum, la composició química o la pressió amb què circula pels vasos indirectament, d’aquesta manera es controlen també les característiques dels altres líquids que constitueixen el medi intern de l’organisme Com a resultat d’aquesta funció, l’aparell urinari elabora i excreta l’ orina , un líquid groguenc constituït normalment per aigua i les substàncies que cal eliminar per a mantenir l’equilibri del medi intern de l’organisme A més del procés d’…

Hom considera que l’aparell genital masculí es compon de dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , constituïts pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores, les secrecions necessàries per a transportar-les cap a l’exterior i també per les estructures per on aquests productes s’evacuen, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que condueixen definitivament els productes esmentats a l’exterior i que intervenen de manera directa en la copulació, amb la qual poden ésser traspassats a l’organisme femení Els òrgans…

Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular La força muscular es pot definir, simplificada-ment, com la càrrega que és capaç de suportar o de desplaçar un determinat múscul quan és estimulat La força muscular màxima és, per tant, la càrrega màxima que pot suportar o desplaçar un múscul una sola vegada en canvi, s’anomena força muscular mitjana màxima la càrrega màxima que aquest pot suportar o desplaçar deu vegades seguides, i que sol equivaler a un 75% de la força muscular màxima En el…

L’ ototoxicosi és una alteració auditiva deguda a una lesió coclear o vestibular provocada per substàncies químiques que són tòxiques en aquestes estructures sensorials, sobretot medicaments antibiòtics del grup dels aminoglicòsids com l’estreptomicina, la gentamicina o la tobramicina També hi ha d’altres fàrmacs que en poden originar si són emprats a dosis elevades, com els salicilats o la quinina i els productes que se’n deriven Igualment són ototòxics el tabac, l’alcohol i d’altres substàncies com ara el plom i el mercuri Igualment, en algunes malalties com ara la urèmia, s’acumulen en l’…

Els ronyons intervenen també en la regulació de la formació d’hematies o glòbuls vermells de la sang, les cèllules transportadores de l’oxigen El ronyó intervé en aquest procés mitjançant la producció d’una substància anomenada eritrogenina o factor renal eritropoètic FRE Per mecanismes no ben coneguts, l’aparell juxtaglomerular del ronyó elabora aquesta substància quan la sang que circula per les seves artèries té una concentració escassa d’oxigen El FRE elaborat passa a la sang i actua sobre l’ eritropoetinogen , una substància elaborada pel fetge i que habitualment es troba en…