Resultats de la cerca

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats,…

El cerebel és una massa situada sota el cervell, darrere el tronc encefàlic Vist des de la part superior, té forma de papallona amb les ales obertes Es compon de dues porcions laterals, els hemisferis cere bellosos , i una part central, el vermis La superfície del cerebel és solcada per fenedures paralleles entre si, de direcció perpendicular al vermis, que la divideixen en diversos lòbuls Totes aquestes incisions que parteixen del centre a la perifèria provoquen que el cerebel presenti un aspecte ramificat, que hom pot observar en fer un tall transversal A causa d’aquest aspecte i les…

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…

El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les…

L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera l’aigua…

Definició L’ epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició d’atacs sobtats en què s’esdevé un trastorn de la funció cerebral que es pot manifestar amb alteracions molt diverses crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència, alteracions sensorials, trastorns de la conducta o altres alteracions neurològiques els atacs epilèptics són reiterats, amb una freqüència molt variable en cada cas, i de curta durada Hi ha una gran varietat de trastorns en què es poden presentar ocasionalment episodis de convulsions o d’altres alteracions neurològiques, però no tots corresponen a l’…

En el curs de la diabetis mellitus es poden presentar complicacions de tipus molt diversos, que poden arribar a afectar globalment el funcionament orgànic o bé a determinar alteracions més o menys greus en diversos sistemes orgànics Hom diferencia dos tipus de complicacions, les agudes i les cròniques Les complicacions agudes deriven de les alteracions metabòliques degudes al dèficit de l’acció insulínica, que s’afegeix a un increment de l’acció d’hormones amb efectes oposats Les dues complicacions agudes més rellevants són la cetoacidosi diabètica i la crisi hiperglucèmica hiperosmolar La…

Definició La drogaaddicció consisteix en el consum habitual, sense objectiu terapèutic, de diverses substàncies que poden generar tolerància, dependència psíquica o física, síndrome d’abstinència i efectes perniciosos per a la persona que hi és addicta i la societat La tolerància consisteix en l’habituació progressiva per part de l’organisme als efectes de l’administració més regular o menys d’una substància d’aquesta mena La dependència és el fenomen en virtut del qual, i com a resultat de l’administració d’una substància, es desencadenen una sèrie de reaccions fisiològiques o socials, que…