Resultats de la cerca

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra…

El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…

El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part…

Definició La meningitis és la inflamació de les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal, generalment deguda a una infecció bacteriana o vírica i caracteritzada per l’aparició de mal de cap intens, rigidesa del clatell, vòmits i febre alta Causes i tipus La inflamació de les meninges és causada gairebé sempre per una infecció que pot ésser deguda a diversos gèrmens Només en uns pocs casos és originada per d’altres mecanismes, com per exemple reaccions tòxiques o allèrgiques En general, els gèrmens procedeixen d’un focus infecciós situat en un punt determinat de l’organisme més o…

Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…

Definició La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moviment d’aquestes estructures a causa d’una alteració en la innervació dels músculs laringis La paràlisi, que pot afectar una única corda vocal o bé totes dues, origina una alteració de la fonació i, de vegades, provoca una obstrucció al pas de l’aire cap a les vies respiratòries inferiors que pot ocasionar una dificultat respiratòria Causes La paràlisi de les cordes vocals es produeix quan els músculs que tenen com a funció la mobilització d’aquestes estructures no reben els impulsos nerviosos que en…

L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no sol provocar…

La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de vegades…

La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una…

El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona…