Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
El que cal saber del refredat comú
Patologia humana
El refredat comú, coriza o constipat, és un procés infecciós de les mucoses nasal i faríngia, generalment d’origen víric, que es manifesta amb catarro nasal i faringi i que remet espontàniament al cap d’uns 5 a 7 dies de la seva aparició En els nens petits, el refredat comú és enormement freqüent, de manera que els pares no s’han d’alarmar si el seu fill contreu la malaltia diverses vegades al llarg de l’any Això no obstant, sempre és convenient de consultar el metge perquè n’efectuï la diagnosi, ja que altres malalties més greus, de moltes menes, poden tenir inicialment manifestacions …
El que cal saber del tumor benigne d’úter
Patologia humana
És anomenada tumor benigne d’úter la formació d’una massa cellular anòmala en algun punt de l’òrgan que, si bé es manté separada dels teixits propers, pot comprimir les estructures adjacents i alterar-ne la funció Els pòlips de coll uterí són tumors benignes molt comuns que formen una excrescència sobre la mucosa cervical que generalment entra, per l’orifici cervical extern, a la cavitat vaginal Els pòlips endometrials són tumors que formen una excrescència sobre la paret interna del cos de l’úter i es componen totalment o parcialment de teixits semblants al que cobreix l’…
El que cal saber de la miocardiopatia restrictiva
Patologia humana
La miocardiopatia restrictiva és una afecció del múscul cardíac deguda al dipòsit de fibres de collagen o d’altres substàncies en aquest teixit que, en conseqüència, provoca una rigidesa en les parets dels ventricles, que no es poden distendre adequadament per tal d’omplir-se Aquest trastorn és poc freqüent als països occidentals, i sol ésser degut a l’existència d’altres malalties cròniques com amiloïdosi, sarcoidosi o hemosiderosi Els símptomes més freqüents són semblants als causats per la insuficiència cardíaca, com la dificultat a respirar, la sensació de manca d’aire i la…
El que cal saber dels tumors naso-sinusals
Patologia humana
Els tumors naso-sinusals són creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals Sovint, els tumors naso-sinusals passen desapercebuts en les primeres fases de desenvolupament perquè provoquen trastorns semblants a una sinusitis o una rinitis Així, cal adreçar-se al metge si es presenta un dolor persistent a la cara o el cap, secreció nasal, obstrucció nasal o hemorràgia nasal reiterada, especialment si afecten un sol costat És important de diagnosticar precoçment els tumors naso-sinusals perquè de vegades es componen de cèllules canceroses…
Estudis radiològics del sistema endocrí
Patologia humana
Els estudis radiològics , és a dir, les exploracions amb raigs X, són útils per a diagnosticar diverses afeccions endocrines Una de les principals utilitats d’aquest tipus d’estudis és la detecció de tumors en la regió hipotàlamo-hipofisial, capaços de provocar alteracions endocrines molt variades Així, per exemple, hom sol recórrer a les radiografies de crani per tal d’advertir si hi ha modificacions en el contorn de la sella turca, la concavitat de l’os esfenoide a l’interior de la qual hi ha la hipòfisi Per tal de precisar amb exactitud l’existència d’un tumor en…
Granulomatosi de Wegener i altres vasculitis amb afecció respiratòria
Patologia humana
Són anomenades vasculitis o angiïtis un grup de malalties, relativament estranyes, que es caracteritzen per una inflamació dels vasos sanguinis que sol ocasionar la destrucció de nombrosos vasos i origina diversos trastorns als òrgans afectats —entre els quals hi ha sovint els pulmons o d’altres estructures respiratòries—, a causa de l’alteració de la irrigació sanguínia que provoca Actualment encara es troben en estudi les causes i els mecanismes produïts per les vasculitis, però és creu que probablement són deguts a una alteració del sistema immunitari Segons les investigacions efectuades,…
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules…
Auscultació pulmonar
Patologia humana
L’ auscultació pulmona r és un pas fonamental de l’examen físic en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars Consisteix en l’audició dels sons produïts per l’aire durant els moviments respiratoris Es pot efectuar aplicant directament l’orella sobre la paret toràcica, però és difícil d’adaptar-la completament sense percebre els sons externs, i el mètode és incòmode per a l’examinador, Així, l’auscultació s’efectua amb un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi , que consisteix en un dispositiu que s’interposa entre l’orella de l’examinador i la zona examinada, pensat per a adaptar-…
El que cal saber de l’espasme esofàgic difús
Patologia humana
L’espasme esofàgic difús constitueix un trastorn crònic, de causa desconeguda i en general de bon pronòstic, que es caracteritza per la presència de contraccions esofàgiques intenses i incoordinades que es poden manifestar amb dificultat per a empassar-se els aliments i dolor toràcic La persona que n’és afectada ha de tenir en compte que l’estat psíquic influeix notablement en l’evolució d’aquest trastorn, i sempre que sigui possible haurà d’evitar les èpoques d’estrès, en què els símptomes se solen aguditzar, ja que en les èpoques més tranquilles solen cedir o bé s’atenuen Quan…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…