Estudis radiològics del sistema endocrí

Els estudis radiològics, és a dir, les exploracions amb raigs X, són útils per a diagnosticar diverses afeccions endocrines.

Una de les principals utilitats d’aquest tipus d’estudis és la detecció de tumors en la regió hipotàlamo-hipofisial, capaços de provocar alteracions endocrines molt variades. Així, per exemple, hom sol recórrer a les radiografies de crani per tal d’advertir si hi ha modificacions en el contorn de la sella turca, la concavitat de l’os esfenoide a l’interior de la qual hi ha la hipòfisi. Per tal de precisar amb exactitud l’existència d’un tumor en aquesta regió també és molt eficaç la tomografia axial computada, un estudi radiològic més complex que permet d’obtenir imatges de l’interior de l’organisme semblants a les que s’obtindrien seccionant-lo en talls prims.

D’altra banda, en moltes ocasions se sol·liciten altres estudis radiològics molt variats per a avaluar les característiques anatòmiques i funcionals de diversos òrgans, com ara els pertanyents al sistema urinari, que es poden veure afectats per malalties endocrines com és l’hiperparatiroïdisme.