Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Proves diagnòstiques de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties càrdio-vasculars és imprescindible d’efectuar un interrogatori detallat dels símptomes que refereix la persona afectada, que sovint són tan característics que orienten sobre l’alteració causal Igualment, és fonamental un examen físic, que en aquest cas requereix l’execució d’unes exploracions específiques que es realitzen amb instruments senzills, com és el cas de l’auscultació cardíaca, la determinació del pols i la pressió arterial De vegades, però, cal recórrer a altres proves més complexes o menys, com l’esfigmografia, la fonocardiografia, la…
Revisió mèdica general per a la pràctica de l’exercici físic
En la primera fase del control mèdic es fa un interrogatori i una exploració física rutinària S’indaguen els antecedents personals i familiars del subjecte, i també els seus hàbits de vida, es duu a terme un examen físic detallat, es realitzen alguns mesuraments senzills, com ara la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i se solliciten alguns estudis complementaris ordinaris, com ara radiografies de tòrax, anàlisis de sang o electrocardiogrames Quan s’efectua aquesta revisió mèdica general s’investiga amb especial atenció l’existència de diversos trastorns que globalment…
Els hidrats de carboni
Els hidrats de carboni , carbohidrats o glúcids són compostos químics orgànics formats per una successió d’àtoms de carboni enllaçats entre ells, alhora que cada un també està unit generalment a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen Els termes hidrats de carboni i carbohidrats fan referència, precisament, al fet que cada un dels àtoms de carboni que els formen està enllaçat a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen, és a dir, la mateixa proporció d’aquests elements que conté cada molècula d’aigua El terme glúcids, que deriva del mot grec antic glýcos o dolçor, fa referència al sabor dolç que…
Proves diagnòstiques de les malalties infeccioses
Patologia humana
La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves…
Prova d’embaràs
Fisiologia humana
Els diferents símptomes descrits poden fer sospitar a la dona que està embarassada Algunes dones que ja han estat embarassades anteriorment asseguren tenir certesa del nou embaràs a partir dels canvis que senten en el cos Això no obstant, per a poder diagnosticar un embaràs amb més precisió, hi ha diverses proves especials, molt fiables i fàcils de realitzar Aquestes proves es basen en la detecció de l’HGC, secretada per la placenta des que comença a formar-se L’hormona pot detectar-se tant en la sang com en l’orina de la dona mitjançant diversos mètodes de complexitat diversa Actualment, hi…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix,…
La preparació de la carn
La carn pot estar contaminada fins i tot si és fresca i es troba en bon estat, per la qual cosa és aconsellable de coure-la abans de consumir-la Per tal d’aprofitar millor els nutrients continguts en la carn és convenient que, segons els talls o trossos de què es tracti s’utilitzin diversos mètodes de cocció Com a norma general, és preferible recórrer als mètodes de preparació més ràpids i senzills, com la planxa i el forn, per als talls o els trossos més tendres que es caracteritzen per la fàcil digestió, i reservar els més elaborats, com els guisats i els estofats, per als més…
Els bolquers del nadó
Una part de l’equipament del nadó que s’ha d’escollir amb més cura són els bolquers i els sistemes d’afermar-los Per a evitar la irritació de la pell per les substàncies contingudes a l’orina i les deposicions, i perquè l’infant estigui còmode, s’han d’emprar els bolquers adequats Uns bons bolquers han d’absorbir bé l’orina per a prevenir la irritació que la humitat pot produir en la pell que l’orina passi a l’exterior i mulli el llit o la persona que agafi l’infant és secundari A l’hora de triar els bolquers cal parar esment que siguin d’un material absorbent, que es puguin canviar…
La falta de la regla
Fisiologia humana
Per a la majoria de les dones, el primer signe que suggereix un possible embaràs és la falta de la menstruació Aquest fet es produeix perquè la placenta en desenvolupament secreta l’hormona gonadotròfica coriònica, o HGC, que té com a funció fer que el cos luti de l’ovari, format després de l’ovulació, augmenti de grandària i incrementi la producció de l’hormona progestacional que, al seu torn, té per finalitat preparar l’úter per allotjar-hi el producte de la gestació En conseqüència, s’atura el procés cíclic habitual de quan no es produeix l’embaràs, en què el cos luti perd…
Concepte de nutrient i d’aliment
Són anomenats genèricament nutrients o substàncies nutritives els elements, de molt diversos tipus, que els organismes vius han d’incorporar, més o menys periòdicament, per tal de mantenir llurs funcions Les funcions dels nutrients necessaris a un organisme viu són molt diverses proporcionar l’energia que cal per a produir treball i calor, proveir els materials que s’utilitzen per a elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, també, garantir o regular l’equilibri existent entre els diversos components líquids i sòlids que formen l’organisme Cada espècie d’ésser viu té unes…