Resultats de la cerca

L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…

És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior de l’abdomen, per tal de…

A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries…

És anomenat manometria esofàgica un estudi destinat a mesurar la pressió interna de l’esòfag i les modificacions que s’hi produeixen Actualment, per a realitzar una manometria esofàgica hom sol emprar una sonda especial de material plàstic, d’uns 50 cm de llargada, que s’introdueix a l’esòfag a través de la cavitat bucal Aquesta sonda, de fet, té a l’interior tres sondes més estretes, cadascuna de les quals és destinada a situar-se en un punt determinat de l’interior de l’esòfag Igualment, als extrems d’aquestes sondes més estretes hi ha uns microsensors que capten les variacions…

La dèrmato-miositis és una malaltia del teixit conjuntiu que provoca alteracions inflamatòries als músculs i la pell Tot i que de vegades la diagnosi de la malaltia requereix pocs estudis complementaris, no ha de sorprendre que s’efectuïn exploracions diverses, ja que en alguns casos cal investigar la presència d’un càncer que acompanyi la malaltia Llavors el tractament del càncer pot guarir la dèrmato-miositis En general, el metge sollicita estudis, amb periodicitat, per controlar d’una manera adequada el tractament Així, pot saber quina és l’eficàcia dels medicaments prescrits i establir…

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En alguns casos…

L’ anàlisi de la secreció gàstrica o quimisme gàstric , consisteix en el mesurament de la quantitat d’àcid clorhídric que secreta la mucosa gàstrica d’una persona Per tal que el mesurament del quimisme gàstric sigui valorat correctament, la persona que se sotmet a la prova s’ha de presentar en dejú, sense haver pres medicaments —d’ençà d’un parell de dies enrere—, que en podrien interferir els resultats, i havent fet la nit abans un sopar líquid, tot plegat perquè l’estómac es trobi ben net Així, s’introdueix una sonda d’uns 120 cm de llargada a l’estómac, ja sigui a través de la cavitat…

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar…

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves…

Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat La deformitat…