Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Neuronitis vestibular
Patologia humana
La neuronitis vestibular consisteix en una inflamació del nervi vestibular deguda a una infecció viral que de vegades es dóna de manera epidèmica en adolescents i adults joves És un trastorn benigne que guareix espontàniament al cap d’uns mesos La manifestació de la neuronitis vestibular és un atac de vertigen que es presenta bruscament i molt intens, acompanyat de nàusees i vòmits És característic que no hi hagi cap manifestació coclear ni sordesa ni acúfens La crisi se sol mantenir uns vuit dies, i les molèsties s’atenuen a poc a poc, bé que les…
Ototoxicosi
Patologia humana
L’ ototoxicosi és una alteració auditiva deguda a una lesió coclear o vestibular provocada per substàncies químiques que són tòxiques en aquestes estructures sensorials, sobretot medicaments antibiòtics del grup dels aminoglicòsids com l’estreptomicina, la gentamicina o la tobramicina També hi ha d’altres fàrmacs que en poden originar si són emprats a dosis elevades, com els salicilats o la quinina i els productes que se’n deriven Igualment són ototòxics el tabac, l’alcohol i d’altres substàncies com ara el plom i el mercuri Igualment, en algunes malalties com ara la urèmia, s’…
Malaltia de Ménière
Patologia humana
Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
El que cal saber de la malaltia de Ménière
Patologia humana
La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’activitat El…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’orella
Patologia humana
La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…
Mareig per moviment o cinetosi en la infància
El mareig per moviment , o cinetosi , consisteix en l’aparició d’una sensació d’inestabilitat desagradable, nàusees i vòmits, que es presenten quan l’infant es troba sotmès a moviments d’acceleració i desacceleració, com ocorre de manera especialment freqüent durant els viatges en automòbil o vaixell Aquest trastorn, molt comú en la infància, per bé que també es presenta en altres edats, es produeix a conseqüència d’una estimulació excessiva del sistema vestibular, causada pel moviment Tanmateix, l’aparició dels símptomes és afavorida per altres factors, com ara ansietat o por, o la…
Fisiologia de l’orella
Fisiologia humana
L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota Les…
Otosclerosi
Patologia humana
Definició L’ otoesclerosi consisteix en la formació d’os anormal de consistència molt dura en la càpsula òtica que es caracteritza pel fet que provoca minva de l’audició i zumzeigs a l’orella Freqüència, edat i sexe L’otoesclerosi és una malaltia freqüent Hom calcula que en pateix un 1,5% de la població, i és la causa més habitual de sordesa de transmissió en l’edat adulta Se sap, per estudis efectuats en autòpsies, que aproximadament un 8% de la població presenta focus de formació òssia anormal corresponent a una otoesclerosi, però en general no provoca sordesa ni cap mena de molèstia L’…
Càncer de laringe
Patologia humana
Definició És anomenat càncer de laringe el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que constitueix una massa de teixit formada per cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament En créixer comprimeix i envaeix les estructures adjacents Si no es tracta precoçment, el càncer es dissemina a través de la circulació limfàtica i sanguínia i ateny els ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats, n’altera les funcions i impedeix globalment el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina…