Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Castell de Tornabous
Art romànic
El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa Marquesa de…
Vila i castell de l’Arboç
Art romànic
La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…
Summa, del Codi de Justinià (ms. 129)
Art romànic
Es tracta d’un manuscrit * en pergamí de 253 × 178 mm La mida de la caixa d’escriptura varia entre els 180 × 110 mm dels folis de text i els 180 × 125 mm de l’índex Cada plana està organitzada a dues columnes de 37 línies El número de folis és, en total, de 122, numerats en xifres aràbigues Els quadernets 15 en total estan ordenats mitjançant reclams que segueixen l’ordre alfabètic a-a, b-b, etc Ha estat datat al final del segle XII El llibre comença, en el foli 1, amb un índex Aquesta primera part és incompleta, ja que comença amb el capítol LXVIII del llibre IV En el foli 5 ja trobem l’…
Castell de Fígols Vell
Art romànic
La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…
Convent de Sant Francesc (Lleida)
Art romànic
Existeixen divergències respecte a la data d’establiment de l’orde dels franciscans a la ciutat de Lleida Segons l’historiador Sainz de Baranda, la fundació del convent de framenors a l’esmentada ciutat es va produir l’any 1211 contràriament, P Sanaüja, basant-se en els Anales minorum , proposa com a data el període comprès entre els anys 1217-1220 El convent de franciscans, segons J Lladonosa, era situat vora del camí de Montsó, justament entre el portal de Boters i el convent de Sant Hilari, extramurs de la ciutat aproximadament on es troba, actualment, la plaça de Ricard Vinyes Els primers…
Catalogació de les monedes episcopals i comtals vigatanes
Art romànic
Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…
Sant Andreu de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Situació Vista, vers llevant, dels vestigis que encara queden d’aquesta antiga església ECSA – JA Adell Les restes de l’església de Sant Andreu de Cornellana es troben en el cementiri d’aquesta població, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG795800 Història El lloc de Corneliano apareix esmentat d’ençà del 835 en el precepte atorgat a Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella però el castell de Cornellana no apareix fins a l’any 1023, quan la vila i torre de Cornellana…
L’elaboració d’un treball escrit monogràfic o de recerca
Educació
Què cal tenir present abans de començar a fer un treball escrit Segurament ja deus haver fet més d’un treball escrit I possiblement també deus saber que no hi ha un únic model de treball escrit Per això és important que, abans de posar-te a treballar, tinguis en compte una sèrie de consideracions Has de saber si es tracta d’un treball obligatori i comú a tota la classe , amb un guió predeterminat que et proposen els teus professors al voltant d’una temàtica concreta, o, altrament, si es tracta d’un treball amb un guió obert –que has de decidir tu mateix– sobre alguns dels temes o continguts…
Sant Girvés de la Torre de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb els arcs formers i els pilars que separen la nau central de les laterals ECSA - JA Adell L’església de Sant Girvés de la Torre, coneguda com Sant Girvé, és situada en un indret boscos i isolat al capdamunt d’un turó al marge dret del Rialb, on hi ha restes d’un mur dins el bosc Mapa 34-13329 Situació 31TCG505505 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció a Polig i la vall del Rialb Quan s’arriba a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix la vall del Rialb, pel marge dret del riu, i a uns 4 km, poc abans d’arribar a l’abandonat…
Sant Quintí dels Banys d’Arles
Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina