Resultats de la cerca

Al principi, potser la tradició anomenava així només la mort del primogènit del faraó S'hi van afegir altres flagells llagosta, pedregada, epidèmies L’aigua convertida en sang, al principi era només un senyal, com el bastó convertit en serp La celebritat que els fets tenien en la tradició religiosa d’Israel va conduir, per un procés complex d’amplificació i de redacciómidraš, al nombre conegut de les deu plagues d’Egipte

De la tribu de Leví, nasqué a Egipte cap a la fi del s XIV aC i, segons la tradició més reiterada, morí a 123 anys al mont Hor En iniciar-se l’Èxode, fou el representant de Moisès davant el seu poble i davant el faraó En la marxa pel desert i en absència de Moisès, participà en la fabricació de l’ídol d’or A partir d’ell, la principal classe sacerdotal israelita estigué vinculada a la tribu de Leví per això és considerat el primer summe sacerdot d’Israel Figura important dels llibres del Pentateuc , és escassament esmentat pels profetes

Guià el grup important de tribus israelites que sortí d’Egipte i s’installà finalment a la Transjordània i a la Palestina central Les diverses tradicions recollides en el Pentateuc el presenten com un profeta taumaturg, enviat per Déu per alliberar el poble d’Israel de la servitud dels egipcis A la seva manera, cadascuna d’aquestes tradicions li atribuïa els prodigis de l' Èxode , l’aliança amb Déu al desert, la legislació, l’organització del poble i del culte i la conquesta de la Transjordània, on morí abans que Josuè emprengués la conquesta de Palestina Fora dels llibres…

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

La tradició el fa evangelitzador d’Egipte i de Pèrsia, on devia morir crucificat És venerat juntament amb Judes Tadeu La seva festa se celebra el 28 d’octubre

Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol

Venut pels seus germans com a esclau, esdevingué, pel fet d’haver interpretat els somnis del faraó, virrei d’Egipte Històricament, sembla que era un heroi del clan de Maquir que, poc temps abans de David, era tingut per pare de les dues tribus de la Palestina central Efraïm i Manassès, i entrà així en l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob

Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs   Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració dels…

Els levites no reberen territori propi foren repartits entre diverses ciutats, i llur manteniment corresponia a tota la nació, a través dels imposts religiosos