Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Paul Henri d’Estournelles de Constant
Política
Diplomàtic i polític francès.
Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, GranBretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a…
Carles Solà i Ferrando
Política
Químic.
Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977 i doctor en química per la Universitat de València S'especialitzà en enginyeria bioquímica Ha publicat prop de 130 treballs de recerca i ha estat director de diversos projectes d’investigació Fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1994-2002, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE 1996-1998 i membre de diversos organismes universitaris internacionals L’any 1999 fou proclamat doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton Gran…
John Dennis Profumo
© The Beacon Fellowship Charitable Trust
Política
Polític britànic.
Provinent d’una família aristocràtica sarda que el 1885 emigrà a la GranBretanya, estudià Enginyeria Agrícola i Economia Política a Oxford Elegit diputat conservador a la Cambra dels Comuns el 1940, prengué part a la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat Elegit de nou diputat des del 1950, el 1958 nomenament com a ministre d’Afers Estrangers i el 1960 ministre de Defensa en el Govern MacMillan El 1963 es descobrí que havia tingut un afer amb una prostituta de luxe, la qual al mateix temps mantenia relacions amb un delegat militar soviètic Tot i que no es provà que…
José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo
Política
Polític andalús.
Llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid 1964, amplià estudis a Friburg de Brisgòvia i Munic Alemanya, i al City of London College GranBretanya Ingressà a la carrera diplomàtica el 1965, i els anys 1965-68 fou membre de l’assessoria jurídica del Ministeri d’Afers Estrangers Membre del cos de lletrats de les Corts franquistes i professor a la Complutense des del 1968, l’any següent abandonà el lloc a l’administració per entrar al consell d’administració del Banco del Noroeste El 1973 establí despatx propi Fundador i membre del comitè executiu d’…
Partit Socialista Català
Política
Grup polític creat a Mèxic, el 19 de juliol de 1941.
Es constituí en adoptar aquest nom el Moviment Social d’Emancipació Catalana MSEC Estava integrat per antics militants del PSUC, provinents majoritàriament del corrent de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, al costat d’altres originaris del grup de “L’Hora” com Miquel Ferrer, del Partit Comunista de Catalunya Pere Matalonga, del Partit Català Proletari Pere Aznar i fins i tot del PSOE Ramir Ortega Els seu nucli bàsic important es trobà sobretot a Mèxic i també a Xile, amb Pere Aznar i Dolors Piera, si bé disposà també d’una delegació a la GranBretanya Fou…
John Hume
Política
Polític nord-irlandès.
Cursà estudis eclesiàstics, bé que no s’ordenà sacerdot i treballà de mestre Involucrat en el moviment cooperatiu, al final de la dècada de 1960 s’introduí en el moviment pels drets civils dels catòlics a Irlanda del Nord, que encapçalà en 1969-70 Membre fundador del Partit Socialdemòcrata i Laborista SDLP 1970, compromès amb la reunificació d’Irlanda per mitjans pacífics, que presidí del 1979 al 2001, fou diputat al parlament nord-irlandès que funcionà, amb intermitències, del 1969 al 1974 i en 1982-86 Participà en les negociacions de l’acord angloirlandès 1985 pel qual la Gran…
separatisme
Política
Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.
S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per tant, la seva…
Carles Gasòliba i Böhm
Política
Polític.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la GranBretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de…
Malala
© Oficina del President. Generalitat de Catalunya
Política
Nom amb el qual és coneguda l’activista social pakistanesa d’ètnia paixtu, de nom complet Malala Yousafzai.
Filla d’un activista pels drets de les dones pakistaneses, a onze anys d’edat 2009 començà a escriure un blog on reflectia la discriminació de què són objecte les dones musulmanes al Pakistan, especialment a partir de les seves vivències a la seva regió natal, on sovint s’impedeix l’escolarització a les nenes a causa de les amenaces i la influència dels talibans Sota un pseudònim, la BBC li publicà el blog, i el 2010 el New York Times rodà un documental sobre la seva vida El seu missatge obtingué una gran difusió internacional i el suport de diverses personalitats Les Nacions…
accés a la mar
Geografia
Política
Possibilitat, reconeguda o no com un dret, per a un estat o per als seus ciutadans, d’accedir a la mar a través del territori d’un altre estat.
L’accés a la mar pot ésser assegurat mitjançant el reconeixement de la sobirania sobre un corredor entre l’estat interior i la costa Pot ésser garantit pel reconeixement del dret de navegació per un riu o sistema fluvial els EUA obtingueren d’Espanya, el 1795, el dret de navegació pel Mississippi a través de la Louisiana tractat de San Lorenzo el Real i de la GranBretanya el 1854, pel riu Sant Llorenç a través del Canadà Pot ésser garantit també pel reconeixement del dret de trànsit a través d’un altre país, dret a vegades completat amb l’atorgament d’una zona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina