Resultats de la cerca
Es mostren 1592 resultats
Francesc II de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1458-88).
Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna
Front d’Alliberament de Bretanya
Història
Moviment d’alliberament nacional bretó.
Sorgit pels volts del 1966 de l’antic moviment nacionalista Emzav, del qual seguia la línia política reivindicació dels drets del tractat del 1532 entre l’Estat francès i la Bretanya, enfront de classes per a l’assoliment de la independència, celtisme i europeisme Les accions del FLB eren determinades per la lluita contra l’ocupació militar francesa de la Bretanya El 1973 s’hi produí una escissió, la qual s’estructurà en forma de fronts de lluita alhora es creà l’exèrcit republicà bretó, del qual poc temps després sorgí l’exèrcit d’alliberament bretó Declarat illegal…
Record de l’Aliança fet al sereníssim Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya
Història
Opuscle polític publicat el 1736, amb peu d’impremta d’Oxford (possiblement fals) i adreçat a Jordi I d’Anglaterra.
El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, en el tractat d’Utrecht, del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles VI És un dels darrers ressons del Cas dels Catalans
Regne Unit
Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…
Alfred Gunter
Cristianisme
Minorista franciscà bretó, frare del convent de Kemper (Bretanya).
Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325
Laurent Marchand
Escultura
Escultor.
Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona
Joan Melec
Literatura
Escrivent de llibres.
Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat
Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa,…
Isabel de Castella
Història
Duquessa de Bretanya i reina de Catalunya-Aragó, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.
Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges
David Held
Política
Politòleg britànic.
Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…