Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
llengües analítiques
Lingüística i sociolingüística
Terme de classificació tipològica que fa referència a les llengües del domini indoeuropeu que han anat perdent la flexió dels mots i han anat confiant cada vegada més a mots auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc) l’expressió de les relacions sintàctiques.
Els exemples més notoris d’aquesta progressió històrica són el de l’evolució del llatí fins a les llengües romàniques d’avui, i el del pas des del germànic primitiu a l’anglès o a l’escandinau occidental Hom diu que les llengües antigues eren més sintètiques, i que les modernes són més analítiques Però cal guardar-se de creure que una progressió en aquest sentit sigui una llei universal de tot llenguatge En certs usos, el terme llengües analítiques és sinònim de llengües aïllants
funicó holomorfa
Matemàtiques
Funció de variable complexa si és diferenciable en tots els punts del seu domini.
De fet, coincideixen amb les analítiques, que són les funcions desenvolupables en sèrie de potències d’exponents sencers
singular
Matemàtiques
Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.
Hom classifica els punts singulars en evitables, pols i essencials que no són evitables ni pols Unes aportacions bàsiques a l’estudi de punts singulars en funcions analítiques complexes són degudes a Picard
Charles Émile Picard
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Professor a París, estudià les funcions analítiques uniformes i les equacions diferencials lineals amb coeficients periòdics Ideà un mètode d’aproximacions successives per a resoldre equacions diferencials Estudià analíticament les funcions algèbriques i llurs integrals Publicà, entre altres obres, Traité d’analyse 1891-95, en tres volums, i Equations fonctionnelles 1929
balança analítica
© Fototeca.cat
Física
Balança aperiòdica de precisió; és, doncs, una balança de precisió que porta als extrems del canastró uns dispositius que n’amorteixen les oscil·lacions.
És l’aparell fonamental de l’anàlisi química quantitativa Normalment, les balances analítiques admeten una càrrega màxima de 200 g i fan pesades amb una precisió de l’ordre de 0,1 mg En microanàlisi hom utilitza les microbalances , capaces de pesar mostres de pocs milligrams amb una precisió de millèsimes de milligram 10 -3 mg Hom en distingeix dos tipus la microbalança d’oscillació lliure , i la microbalança aperiòdica
química verda
Química
Tendència actual en la recerca química dirigida a minimitzar l’impacte ambiental dels processos químics, tant en l’àmbit de laboratori com en l’àmbit industrial.
La química verda tracta d’oferir alternatives a productes i processos que minimitzin l’ús o la producció de substàncies tòxiques o perilloses, de tal manera que els processos químics esdevinguin compatibles amb el desenvolupament sostenible Afavoreix l’ús de recursos renovables, nous materials i noves tècniques analítiques, com ara la fotocatàlisi, l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que permeten condicions de reacció més suaus i menys contaminants que les tradicionals
contingent
Filosofia
Dit d’allò que pot ésser o no ésser.
S'oposa a necessari Aquesta contraposició dóna lloc a una de les proves tradicionals de l’existència de Déu, ja formulada per Tomàs d’Aquino les criatures éssers contingents necessiten d’un ésser necessari Déu Leibniz en féu una transposició del terreny ontològic al lògic, distingit entre veritats de fet contingents i veritats de raó necessàries En la lògica contemporània hom fa distinció, en el mateix sentit, entre proposicions sintètiques i analítiques
principi de verificació
Lògica
Criteri relatiu al procediment emprat per a comprovar la veritat o l’exactitud d’una hipòtesi, d’un principi teòric, etc.
D’acord amb el neopositivisme o positivisme lògic segons el qual només és veritable allò que és verificable, són verificables únicament les proposicions sintètiques de natura empírica i les proposicions logicomatemàtiques merament analítiques i tautològiques les primeres són verificables per mitjà de l’experiència sensible és a dir, per llur correspondència exacta amb una determinada percepció, i les segones, per mitjà de les regles amb què han estat constituïdes Qualsevol altra proposició que no es redueixi a aquests dos tipus és inverificable i, doncs, mancada de significació
Julià Cufí i Sobregrau
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques, del qual és professor Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i elsseus treballa inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiqyues del 1982 al 1986
hipertèrmia maligna
Medicina
Trastorn congènit que provoca crisis febrils com a resposta a l’administració d’anestèsics inhalants o relaxants musculars, o a una gran ingesta de cafeïna.
És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que…