Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’…
Emília Xargay i Pagès
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Escultura
Pintura
Pintora i escultora.
Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona,…
Carles Vázquez i Úbeda
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’Escuela de San Fernando de Madrid i, amb Léon Bonnat, a París El 1898 s’establí a Barcelona, on guanyà, aquell any mateix, una primera medalla a l’Exposició de Belles Arts, amb La benedicció del menjar , oli d’un lluminisme sorollià El 1910 obtingué un premi semblant amb El torero ferit , a Madrid Conreà l’escena de gènere i el retrat Academicista i anecdotista, acusà, tanmateix, una certa influència del Modernisme, patent més aviat en els seus cartells i illustracions És l’autor del mural El compromís de Casp de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, de…
Coypel
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’…
art veneçolà
Art
Art desenvolupat a Veneçuela.
Les restes precolombines trobades són poques i d’una escassa importància, bé que encara hi ha extenses zones a investigar L’art colonial no té tampoc la importància d’altres indrets de l’Amèrica del Sud Es destaquen les catedrals de Caracas i de Coro, reformades durant els s XIX i XX, el convent de San Francisco, de Caracas, del s XVIII, i alguns edificis civils i construccions militars Durant el s XX es produeix una renovació total en l’arquitectura, que segueix els principals corrents internacionals Cal destacar la ciutat universitària, de CRVillanueva, el Museo de Bellas Artes, de Niemeyer…
Francesc Torres i Monsó
© Oficina del President. Generalitat de Catalunya
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…
l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
Cervera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Segarra, al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera o riu d’Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble de la Prenyanosa, els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa i les caseries de…