Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Juan José Millás
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Estudià filosofia i lletres a Madrid i ha treballat en el departament de comunicació de la companyia Iberia Es donà a conèixer com a novellista amb Cerbero son las sombras 1974 i es consolidà com un dels narradors més destacats de la seva generació a partir de novelles com Visión del ahogado 1977 Papel mojado 1983 El desorden de tu nombre 1986 La soledad era esto 1990, premi Nadal El orden alfabético 1998 Dos mujeres en Praga 2002 El Mundo 2008, autobiografia novelada per la qual rebé el Premio Nacional de Literatura i Lo que sé de los hombrecillos 2010, entre altres títols En la seva…
Concepció Badia i Millàs
© Fototeca.cat
Música
Soprano i professora de cant, coneguda per Conxita Badia.
Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…
,
Josep Maria Millàs-Raurell
Literatura catalana
Escriptor.
Després de collaborar a diverses publicacions —"La Revista”, “D’Ací d’Allà”, “L’Instant”, “Un Enemic del Poble”, “La Mainada”, “Revista de Poesia”, etc— es féu conèixer com a poeta amb Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919 i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames 1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic el 1921 publicà L’orb , drama amarat d’un expressionisme negre, i La vida se'n va , que passà desapercebuda al Romea L’èxit li arribà amb La llotja 1928, on criticà la burgesia…
Manuel Millàs i Casanoves
Teatre
Autor teatral.
El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després, Una agència de criades, El marquès de Mirasol, En lo mig del mercat 1884, Bous de cartó, Cascarràbies, Una lliçó aprofitada, Lo dit de Déu, Ditxosa desgràcia i Retratos al viu 1884, obres que tingueren bastant de popularitat En castellà escriví poesies, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas 1914
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Historiografia catalana
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb un estudi sobre poesia popular hispanomusulmana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid de fet, havia guanyat abans la càtedra a Barcelona, però el govern anullà l’…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Semitista.
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, el 1920, amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d’Àfrica 1923 Amb Els textos dels historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia 1922 inicià l’estudi de les fonts musulmanes referides a Catalunya, que prosseguí a Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana 1932 publicat el 1987 Catedràtic d’hebreu a la Universitat de Barcelona des del 1932, malgrat haver guanyat ja la…
Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que van…
Abraham Bar Ḥiyya
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu, conegut també per Abraham Iudaeus Savasorda.
Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…
Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1995 a partir de l’antic Seminari d’Història de les Ciències, creat per la Junta de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983.
La seva tasca és la promoció de la docència i la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina Tant el Seminari com el Centre foren dirigits fins l’any 2000 pel catedràtic de física teòrica, Manuel García Doncel L’ha succeït com a director del Centre Xavier Roqué, professor d’història de la ciència El CEHIC disposa actualment de dotze membres ordinaris professors de la UAB, quatre membres extraordinaris professors d’altres universitats o institucions i onze membres adscrits becaris i antics alumnes de doctorat El Centre posseeix un notable fons bibliogràfic i documental…
El Gayato
Periodisme
Periòdic humorístic setmanal publicat a la ciutat de València des de l’abril fins al juliol o agost del 1915.
Dirigit per Gaspar Thous, hi collaboraven Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramón Díaz i Enric Blay