Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Eugen Fink
Filosofia
Filòsof alemany.
Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977
Jean Wahl
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952
logoteràpia
Psicologia
Model psicoterapèutic desenvolupat pel neuropsiquiatra vienès Viktor E.Frankl.
Pertany a l’escola de la psicologia existencial, que s’inspira en el pensament de Kierkegaard, Heidegger, Bergson i Scheller, entre d’altres El seu principal objectiu és ajudar els pacients a cercar sentit a la seva existència i als temes vitals mort, patiment, amor, etc, en especial davant la problemàtica del sentit individualista característic de la modernitat És una teràpia específica, adient al tractament de les neurosis noògenes i collectives, i també complementària a altres tractaments indicats per a la resta de trastorns També s’aplica a àmbits com l’educació i l’…
Manuel García Morente
Filosofia
Filòsof.
Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía…
Celestino Fernández de la Vega
Literatura
Assagista gallec.
Fundador de l’Editorial Galaxia, collaborà en publicacions com El Progreso , La Noche , Grial i Galicia Emigrante Bon coneixedor de l’existencialisme alemany, traduí al gallec obres de Heidegger Da esencia da verdade , 1956 La seva obra O segredo do humor 1963 és considerada una aportació fonamental a l’estudi d’aquest tema des del punt de vista existencialista Immers en una depressió, desaparegué de casa seva el 25 de març de 1986, i el seu cos fou trobat al riu Miño el 15 d’abril L’any 2009 es publicà Ensaios a proba do tempo , un recull de deu assaigs seus
kantisme
Filosofia
Conjunt de filosofies inspirades en els principis i el sistema kantians.
Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i en …
Gerhard Krüger
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia, teologia i història a Jena, Tübingen i Marburg, amb Bruno Bauch, John Haller, Pau Natorp, Martin Heidegger, Nicolai Hartmann i Rudolph Bultmann Doctor en Filosofia el 1925, després de la seva habilitació el 1929 amb un estudi sobre la filosofia i l’ètica del treball en la crítica kantiana fou professor a Marburg, Göttingen, Frankfurt am Main, Tübingen i, finalment, a Heidelberg en una càtedra d’història de la filosofia i metafísica Les seves obres principals són Philosophie und Moral in der kantischen Kritik 1931, Einsicht und Leidenschaft Das Wesen des…
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers…
exterioritat
Filosofia
Mot empreat en filosofia per a parlar d’una realitat transcendent al subjecte cognoscent.
Hi ha diverses maneres d’entendre aquesta transcendència, segons que es negui o s’afirmi la possibilitat de conèixer el món exterior semblant a aquest problema és el de la natura de l’exterioritat Fonamentalment hi ha dues posicions respecte al tema de la cognoscibilitat del món exterior el realisme i l’idealisme El realisme afirma que hi ha un món exterior independent del subjecte cognoscent, però hi ha moltes maneres de sostenir aquesta independència realisme ingenu, crític, transcendental L’idealisme, en canvi, afirma que el món exterior no és independent del…
Johannes Lohmann
Música
Lingüista alemany.
Ensenyà a les universitats de Berlín, Rostock i Friburg Publicà una sèrie d’articles sobre la teoria musical grega, que recopilà en Mousiké und Logos 1970, obra de la qual existeix una traducció francesa A partir dels treballs del musicòleg Otto Gombosi i del pensament de Martin Heidegger, demostrà la presència en la llengua grega clàssica de la solidaritat interna que la teoria musical grega postulava entre la música, la llengua, la matemàtica i el cosmos Una de les paraules que permetia expressar aquesta identitat estructural era harmozo ajustar, d’on prové harmonia ajustament…