Resultats de la cerca

Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes

L’any 1937 fundà i dirigí una orquestra amb la qual contribuí a la introducció d’elements musicals afrocubans en el jazz de la postguerra En la seva orquestra collaboraren sovint músics de renom, com Charlie Parker i Dizzy Gillespie A partir dels anys seixanta recorregué Europa fent nombrosos concerts

En un principi imitador de Roy Eldridge, collaborà en les orquestres de Teddy Hill, Cab Calloway i Billy Eckstine, on, juntament amb ChParker i altres, fou un dels iniciadors de l’estil renovador del bop Entre la segona meitat dels anys quaranta i la primera dels cinquanta dirigí una orquestra, l’única que reeixí a integrar plenament el nou estil a una formació de grans dimensions Com a instrumentista, destacà pel virtuosisme, l’accentuació irregular i els canvis sobtats en la línia melòdica, i l’ús del registre sobreagut És també autor de composicions que han esdevingut clàssiques Hot…

Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i ésser emprats…

Geni del son i precursor de la salsa, Ignacio Loyola ’Arsenio’ Rodríguez fou un músic molt innovador, cabdal per a la música cubana, sobretot perquè preparà el camí cap a la salsa Rodríguez es quedà cec a set anys -d’una guitza de cavall-, i d’aquí prové el pseudònim d' El ciego maravilloso Es convertí en un gran compositor i percussionista i sobretot un virtuós del tres La seva primera gran innovació fou la creació de la formació musical anomenada conjunto Fins aleshores el son l’interpretaven septetos guitarra, trompeta, bongos, contrabaix, maraques, güiro , claves instrument de…

A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris…

La capital és l’Havana Per comparació a altres països de l’Amèrica llatina, la música de tradició europea trigà més a desenvolupar-s’hi Durant els segles XVI i XVII no hi ha notícia de cap centre ni de cap compositor destacables La catedral de Santiago de Cuba sembla que era el nucli de producció més important i és on hi ha les referències més antigues sobre l’activitat musical La plaça de mestre de capella fou establerta el 1682 i el primer a ocupar-la fou un tal Domingo de Flores No fou fins a la segona meitat del segle XVIII que aparegué el primer compositor rellevant, Esteban Salas y…

La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…