Resultats de la cerca

Estudià a l’escola dels Germans de La Salle L’any 1933 ingressà a Cambrils a l’aspirantat dels Germans de les Escoles Cristianes, congregació a la qual pertangué com a religiós fins a la seva mort Es dedicà a l’ensenyament de nens i joves i a l’atenció personal als marginats Dirigí l’escola La Salle Barceloneta 1957-66, i fundà l’escola Proa de Badalona l’any 1966 El 1971 creà el centre Ramon Albó de protecció de menors

Situació i presentació És envoltat per Cambrils SW, S i SE, Riudoms E i N i Montbrió del Camp NW El terme, de forma allargassada, s’estén en terreny pla a l’esquerra de la riera d’Alforja i arriba prop de la mar per l’antic terme de Sant Joan dels Arcs, les edificacions actuals del qual es confonen amb les litorals de Cambrils Antigament el terme arribava a la mar, però permutà amb Cambrils una franja 200 m per terres situades a ponent El punt més alt del terme arriba a uns 100 m El travessen els barrancs de les Paisanes, del Mas Rovills i el de les Eres els dos darrers conflueixen per formar…

És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola

Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70

Formava part de la comuna del Camp de Tarragona

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany…

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als…