Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
Josep Socias i Gradolí
Història
Polític conservador.
Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el Codi Civil espanyol President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1921, la major part de vegades gràcies a l’article 29 Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li feu…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre nat El primer…
art asturià
© Fototeca.cat
Art
Formes d’art de la cort d’Astúries, de primer a Cangas de Onís, després a Oviedo i a Lleó, des del s VIII fins a l’època d’Alfons III.
És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents…
àngel
© Fototeca.cat-Corel
Religió
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Al s IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina sobre els àngels…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…
Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d'Elna (1560-1563)
El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…
Via Catalana cap a la Independència
Assemblea.cat
Cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana que tingué lloc l’Onze de Setembre de 2013 per reivindicar la independència de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa es pretengué visualitzar l’existència d’una gran massa social de la població catalana favorable a la secessió d’Espanya Vinculada a aquesta reivindicació principal, l’ANC reclamà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació durant el 2014 En la iniciativa, l’ANC tingué també una important collaboració d’altres entitats, com Òmnium Cultural Precedents La Via Catalana s’inspirà en la cadena humana dels països bàltics del 23 d’agost de 1989, en què participaren entre un milió i un milió i mig de persones i que al llarg d’uns 600 km uní les capitals dels actuals estats…