Resultats de la cerca

Graduat en matemàtiques 1977 i ciències econòmiques 1978, i doctorat en econòmiques 1983 per la Universitat de Chicago Ha estat professor a les universitats de Califòrnia Berkeley, Chicago, Rochester i Stanford El 2011 s’incorporà a la Stern School of Business de la Universitat de Nova York El seu camp d’estudi se centra en l’anàlisi dels factors que influeixen, frenen o alenteixen el creixement econòmic, que identifica en el coneixement, la innovació tecnològica, la interacció i el capital humà en general teoria del creixement endogen El seu model atorga també un paper central a les…

De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la majoria de…

Després d’estudiar en diverses universitats, entre les quals el Trinity College de Cambridge, el 1965 inicià una carrera docent al Queen Mary's College de Londres fins el 1980 Començà la seva trajectòria com a dramaturg amb una narració seva convertida en l’obra teatral Wise Child 1967 després que una versió per televisió hagués estat rebutjada Aquest primer èxit fou el primer d’una abundant producció d’obres centrades sovint en intellectuals o en personatges amb una educació d’un cert nivell, les contradiccions dels quals posà reiteradament en evidència amb una dialèctica brillant i un humor…

Doctorat a Yale 1938, ha estat professor a diverses universitats dels EUA i de la Gran Bretanya Fou collaborador de Kennedy i de Johnson en afers de seguretat nacional 1961, al departament d’Estat 1961-66 i com a representant al Comitè Interamericà de l’Aliança per al Progrés 1964-66 Formulà un model de desenvolupament econòmic de pretensions universals, on establí cinc etapes la tradicional, la prèvia a l’envol preconditions , l’envol take off , l’economia madura, o etapa en què un país utilitza plenament la tecnologia existent, i l’era del consum en massa, tot estudiant les causes i les…

Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a la Haia 1990-…

Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…

D'una durada prevista de quatre anys, en la pràctica els acords no es tancaren fins a l'abril de 1994, data en què 123 estats els signaren a Marràqueix Els objectius de la ronda Uruguai comprenien una àmplia gamma d’estratègies per a liberalitzar el comerç internacional A més de contrarestar la tendència neoproteccionista amb acords per a l’eliminació d’aranzels, hom negocià sobre productes tèxtils acord multifibres, sobre normes antidúmping, sobre propietat intellectual, sobre reducció de les subvencions agràries, i regulació de disputes, entre d’altres Les converses entraren en una fase de…

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

Graduat en economia i en dret a la University of Western Australia, quan era estudiant s’afilià al partit laborista 1947 Els anys 1953-56 estudià becat a Oxford, on es graduà en economia De retorn a Austràlia, treballà per al Consell de Sindicats Australian Council of Trade Unions, ACTU, que presidí en 1970-80, des d’on organitzà reivindicacions salarials i reformes laborals El 1980 obtingué l’escó pel partit laborista a la Cambra de Representants Nomenat pel cap de l’oposició Bill Hayden membre del govern a l’ombra, Hawke el desbancà com a líder del partit poc abans de les…