Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
els Sots Feréstecs
Sector o indret
Sector del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental).
sot del Bac
Vall
Petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost, dins el terme de Montmany i el Figueró (Vallès Oriental), al peu dels cingles de Bertí.
És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore
Rummel
Riu
Riu del NE d’Algèria, afluent d’el-Kebir (250 km).
Drena la plana de Constantina i travessa les serralades de Constantina i de Numídia per una sèrie de congosts feréstecs
bitó
© Biopix
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de maresme, de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, representats als Països Catalans per dues espècies.
El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…
Oca de galta blanca
L’oca de galta blanca és accidental a la península Ibèrica, on arriba majoritàriament els hiverns rigorosos És possible que algunes de les observacions siguin fugides de captivitat, per tal com en estat de semicaptivitat és freqüent a jardins i estanys Una altra part de les citacions prové d’exemplars totalment feréstecs, com ho demostra l’individu mort a València el gener de 1957, que havia estat anellat com a jove l’agost de 1955 a la Groenlàndia occidental Les citacions als Països Catalans són solament 7 2 al sector de l’albufera de València 1951 i 1957, 2 al delta de l’Ebre…
cingles de Bertí
© Fototeca.cat
Cinglera situada al N del Vallès, entre Sant Feliu de Codines i el Figueró i Montmany, i, seguint la direcció S-N, a l’W del Congost, fins a Centelles, ja a la plana de Vic.
Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…
Raimon Casellas i Dou
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Crític d’art, periodista i escriptor.
Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard, etc, i tot el que significava novetat formal i apropament a…
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
Faisà
Originalment asiàtic, del S de l’URSS i potser d’algun sector de la Mediterrània oriental, fou introduït a Itàlia al temps dels romans, època en què probablement ho fou també aquí Actualment, a causa de les introduccions, ocupa àmplies zones d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord Sedentari, és present una mica pertot arreu al N dels Pirineus i una bona part de la Catalunya humida i Andorra Al País Valencià es considera no reproductor i poc freqüent Borriana, algunes finques de caça dels voltants de Requena A les Illes és sedentari, molt localitzat a Mallorca Els Països Catalans, llevat dels…
parc zoològic
Zoologia
Lloc espaiós, normalment un jardí o un parc (alguna vegada un parc natural), on hi ha aplegats nombrosos animals feréstecs o exòtics, exposats a la vista del públic.
Els animals són collocats en recintes espaiosos que tendeixen a reproduir les condicions d’ambient en llur estat lliure La finalitat d’aquests parcs no és únicament ornamental o de curiositat, sinó científica i cultural Un dels parcs zoològics més antics és, probablement, el del Jardin des Plantes de París, fundat per Lluís XIV Entre els actuals, hom pot esmentar els de Londres 1822, Amsterdam 1838, Berlín 1841, Anvers 1843 i Nova York 1898 Als Països Catalans les primeres colleccions zoològiques foren ambulants, i eren exhibides en fires o bé com a complement d’un circ Al segle XX han estat…